Resultats de la cerca
Es mostren 960 resultats
Special Olympics Catalunya

Jocs Internacionals organitzats per Special Olympics Catalunya el 2012
SPECIAL OLYMPICS CATALUNYA
Esport general
Agrupació esportiva de Barcelona.
Creada el 2005, té com a objectiu el foment de la pràctica de l’esport i d’altres activitats de lleure per a persones amb discapacitat intellectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social Forma part del moviment internacional Special Olympics fundat per Eunice Kennedy Shriver i amb seu a Washington EUA Aquest moviment està reconegut pel Comitè Olímpic Internacional i està adherit als principis de la Carta Social Europea Ha organitzat en nou ocasions els Jocs Internacionals celebrats a Catalunya 1988, Lleida 1990, Igualada 1992, Vilanova i la Geltrú i Barcelona 1994,…
Accademia della Crusca
Institució fundada a Florència el 1582 amb la finalitat de purificar la llengua italiana.
Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que amb…
departament de Defensa
Història
Organisme politicoadminsitratiu de la Generalitat de Catalunya.
Fou creat el 31 de juliol de 1936 a causa de les circumstàncies sorgides amb la Guerra Civil i malgrat l’article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l’exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d’exclusiva competència de l’Estat espanyol Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després dels Fets de Maig de 1937 Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l’anarcosindicalista Francesc Isgleas Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies Antifeixistes…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Història
Publicació erudita creada a Barcelona el 1907 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la qual aparegueren vuit volums fins el 1936.
A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc, publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions fins a l’època moderna D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia medieval, l’escola…
Escola Catalana d’Art Dramàtic
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Teatre
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.
Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…
Centre Excursionista del Penedès
Excursionisme
Club excursionista de Vilafranca del Penedès.
Fundat el 1975, els seus orígens es remunten al 1853, quan es creà el primer grup excursionista de la ciutat Posteriorment en prengué el relleu el Grup Excursionista Penedès 1921, el Centre Excursionista Vilafranquí 1922, la Joventut Excursionista Vilafranquina 1943, el Grup Excursionista Collaborador 1956 i l’Agrupació Excursionista Catalunya 1961 Disposa de seccions d’alta muntanya, senderisme, escalada, bicicleta de muntanya, esquí, raquetes de neu i fotografia També té biblioteca i un grup de coral El grup alpí participà en dues expedicions a cims de l’Himàlaia al Tukuche 1987 i al Makalu…
Penya Excursionista Guimerà
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fou fundada el 1927 amb el nom de Penya Esportiva Guimerà sota la presidència de Josep Bosch Cruset Les seves activitats inicials foren el bàsquet i la natació Més tard adoptà la denominació d’excursionista, ja que impulsà excursions Després de la Guerra Civil Espanyola, les activitats no es reprengueren fins el 1941 A partir del 1949 s’edità un butlletí, i durant els anys cinquanta incrementà la massa social gràcies a la creació de grups culturals que feien teatre, fomentaven les acampades i practicaven esports com el futbol o el voleibol Disposà d’una caseta a la platja de Montgat i d’una…
Josep Cortils i Vieta
Historiografia
Sociologia
Literatura catalana
Poeta, narrador i historiador.
Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a La Llumenera de Nova York De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al Butlletí de l’Associació Excursionista Catalana i…
,
Manuel Betí i Bonfill
Història
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i erudit.
Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià La seva obra…
,
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina