Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi…

L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…

Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…

Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en…

El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu…

Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera de…

A Catalunya, l’empremta cultural visigòtica després de la invasió àrab perdurà encara fins ben avançada la recuperació del país Si bé cal distingir entre els diversos sediments religiosos, jurídics i culturals, la seva pervivència no ha estat valorada amb justesa La valoració no era prou equànime perquè, oblidant que els visigots foren un dels pobles més llatinitzats de la Romània, hom volia donar, per un costat, al visigotisme una arrel d’idees polítiques espanyolistes, inexistents en aquells segles, i, per altra banda, des de Catalunya se n'evitava la valoració per por d’afavorir un…

El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté…

Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…