Resultats de la cerca

Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…

Debutà el 1936 en el film de Rosario Pi, Molinos de viento Interpretà després dues pellícules a l’Estat francès i el 1939 s’installà definitivament a Itàlia, on des del 1945 alternà els escenaris amb la pantalla Interpretà sempre papers humans i de palesa sensibilitat Unida sentimentalment des del 1941, i posteriorment casada, amb Vittorio de Sica , protagonitzà els films dirigits per ell, Un garibaldino al convento 1941, La porta del cielo 1946 i Cuore 1948, codirigida amb Duilio Coletti, i hi formà també sovint parella en diverses cintes, entre d’altres, en algunes de Carlo Ludovico…

Inicià els estudis de piano a cinc anys d’edat i debutà a sis anys Gràcies a una beca, pogué anar a estudiar a la Universitat de Harvard, on fou deixeble de composició d’Irving Fine i Walter Piston Estudià piano al Conservatori de Música de Nova Anglaterra i posteriorment es traslladà a París, on s’establí i estudià amb Nadia Boulanger El 1953 i el 1954 aconseguí el premi de composició Lili Boulanger i el 1959 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors de l’Orquestra de Louisville En el seu repertori destaca la interpretació de l’obra de M Ravel, C Debussy, A Copland i I…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988, J Camino…

Les eleccions presidencials i legislatives, celebrades al final de novembre, van posar fi al període de transició, que havia començat un any enrere amb la marxa del president Blaise Compaoré, forçat a dimitir per les protestes populars En la consulta, el candidat del Moviment del Poble pel Progrés MPP, Roch Marc Christian Kaboré, va ser elegit president, ja que va obtenir el 53% dels vots Una victòria clara enfront Zéphirin Diabré, de la Unió pel Progrés i el Canvi UPC, que va aconseguir el 30% dels vots En les legislatives, a l'MPP li van faltar pocs escons per a la majoria…

En la seva primera prova de foc, les eleccions locals, el president Roch Marc Christian Kaboré en va sortir enfortit La seva formació, el Moviment del Poble pel Progrés MPP, va aconseguir les alcaldies de Ouagadougou, la capital Bobo-Dioulasso, la segona ciutat Banfora, Koudougou i Fada N’Gourma, entre d’altres La Unió pel Progrés i el Canvi UPC no va obtenir cap ciutat important, però sí uns 3000 regidors dels 11000 en joc En tercer lloc es va consolidar el Congrés per la Democràcia i el Progrés CDP, el partit de l’expresident Blaise Compaoré, que va haver de deixar el país al…

De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność , organitzats ben aviat en tot…

L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model…

Neboda de Salvador Allende Gossens , estudià periodisme i s’inicià com a escriptora amb les obres teatrals El embajador 1971, La balada del medio pelo 1973 i Los siete espejos 1974 Arran del cop d’estat de 1973, s’exilià i s’establí a Veneçuela, on visqué fins el 1988, que passà a residir als Estats Units El 2003 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva primera novella,  La casa de los espíritus  1982, es convertí en poc temps en un èxit internacional i el 1993 el realitzador danès Bille August en dirigí una versió cinematogràfica Posteriorment ha publicat en el mateix gènere De amor y…

De naixement anglicà, fou educat a Earling 1808 i a Oxford 1816-24 ordenat de pastor de l’alta església 1825, es consagrà a l’activitat parroquial i alhora als estudiants de l’Oriel College d’Oxford El 1833, juntament amb John Keble, inicià l’anomenat moviment d'Oxford, que cercava una restauració dels ideals de l’alta església del s XVII En el Tract 90 , Newman presentà una interpretació catòlica dels 39 articles de l’Església d’Anglaterra, que li valgué la condemnació de l’Hebdomadal Board de la Universitat d’Oxford i de 24 bisbes de la Comunió Anglicana Newman es retirà a la seva parròquia…