Resultats de la cerca
Es mostren 809 resultats
Albert Salvà i Contel
Cinematografia
Director.
Vida El 1952 s’installà al Brasil amb la seva família i dirigí el seu primer film, el curt A paixao do Aleijadinho 1963, que obtingué el primer premi al Festival de Salvador de Bahia A continuació es formà tècnicament a través de la UNESCO a Rio de Janeiro 1962-63, com a collaborador del suec Arne Sucksdorff, tot practicant la fotografia i la realització cinematogràfica Rodà un parell de curts amb Fernando Campos 1966 i organitzà una cooperativa a Rio de Janeiro, que produí la sèrie de tres episodis Com vai, vai bem 1968, dels quals en dirigí un Després feu films d’autor com ara Vida e morte…
Jean Barraqué
Música
Compositor francès.
Fou deixeble de J Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’ Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novella La mort de Virgili , de Hermann Broch Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest…
Al margen de la ley
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 95 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IF Iquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot, Sebastià Perera blanc i negre, normal MÚSICA Ramon Ferrés INTERPRETACIÓ Juan de Landa, Assumpció Casals, Antonio Pacheco, Gastó A Màntua, Antonio Garrido, Rosita de Cabo, Paco Martínez Soria ESTRENA Barcelona, 16031936, Madrid, 16061941 Sinopsi Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tres individus atraquen el tren anomenat El Expreso de Andalucía La nulla professionalitat dels delinqüents fa que l’atracament fracassi i es converteixi en un bany de sang Producció Primer llarg d’Iquino…
supressor de soroll
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Sistema dissenyat per minimitzar el soroll produït per les cintes magnètiques, les bandes sonores, els fonocaptors, els equips de radiodifusió, etc.
En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos sistemes per…
Les cardes dels germans Deu
Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics fabricants de cardes i…
girador
Cinta posada en un llibre per a girar-ne fàcilment els fulls i servir-hi de senyal.
Unió de Progrés Municipal
Partit polític
Partit inscrit a Tarragona al març de 1983, representat per M. Cinta Cid i M. Teresa Roca.
Fou organitzat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya per tal de concórrer a les eleccions municipals de la província
rellotge parlant
Tecnologia
Rellotge que diu l’hora amb una veu de generació sintètica o enregistrada prèviament en cinta magnètica.
L’exemple més característic és el servei telefònic de l’hora També existeixen rellotges de taula i de polsera que expressen l’hora en prémer un botó
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina