Resultats de la cerca

La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…

Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…

En aquest apartat es fa referència a la considerable diversitat de tipologies que es troben al marge dels tipus més característics i més representatius de l’arquitectura gòtica catalana que s’han estudiat als apartats anteriors Cal tenir en compte, en primer lloc, una realitat probablement subestimada la llarga continuïtat de les fórmules romàniques L’església parroquial de Sant Joan de Vinaixa n’és un dels exemples més clars Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó d’un perfil lleugerament apuntat i rematada per un absis semicircular La portada respon a un tipus afí al…

Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…

Situació L’església canonical de Sant Vicenç de Cardona és situada en un dels extrems de l’esplanada del cim del Turó on s’assenta el castell, al cantó oposat al que hi ha la torre de la Minyona Entre ambdós edificis hi ha el castell pròpiament dit, ara molt transformat per la seva adaptació com a parador nacional de turisme JAA Una vista des de llevant de la capçalera de l’església, constituïda per tres absis semicirculars que s’obren a un transsepte coronat per una cúpula Rambol Vista del conjunt del castell des del costat nord-est, amb l’església que exhibeix la seva capçalera, a primer…

El canvi de fesomia de les ciutats Exposició pública d’un quadre , J Ferrer i Miró, c 1888 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC Durant el segle XIX, el procés de creixement dels centres industrials i l’augment demogràfic a les zones urbanes van comportar l’ampliació dels nuclis antics de moltes ciutats Així, per exemple, el 1857 un Reial Decret establia les bases de l’Eixample de Madrid, i el 1859 s’aprovava el projecte d’Ildefons Cerdà per a Barcelona Seguiren els projectes d’ampliació de Vigo, Bilbao, Sant Sebastià, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Valls,…

Situació Una vista aèria del conjunt fortificat, centrat avui per les importants ruïnes de l’església J Pagans-Tavisa Les ruïnes del castell són al lloc anomenat “El Tossal”, en un monticle que domina l’actual poble de Gósol El seu estat és ruïnós, però encara queden dempeus restes que fan veure la importància que va tenir el castell en el passat, dominant una de les rutes de pas de la Catalunya central vers la Cerdanya i Occitània Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 89,6 — y 76,8 31 TCG 896768 Per…

Què és la memòria De segur que més d’una vegada deus haver sentit a dir a algú que té mala memòria o, al contrari, que té molt bona memòria O que aquest té una memòria d’elefant, o que l’avi o l’àvia van perdent la memòria La memòria té a veure amb la capacitat de recordar, i això és una activitat mental Per això, diem que la memòria és un procés psicològic que ens permet enregistrar i retenir durant un curt o llarg període de temps la informació que rebem a través dels diferents sentits per recordar-la i utilitzar- la en els moments en què sigui necessari L’ús que fem de la informació pot…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…