Resultats de la cerca

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com…

Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides, com les aus limnícoles, petits cocodrils i rinoceronts d’hàbits aquàtics, com el Brachipotherium , i l’altra d’origen africà, com els proboscidis del grup dels mastodons, Gomphotherium , dinoteris, Deinotherium , i un pangolí, el Teutomanis , mamífer insectívor cobert d’escames D’altra banda, hi trobem…

Àrea de distribució mundial de la família dels erinacèids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els erinacèids representen la família més primitiva dels insectívors sense cec lipotifles i constitueixen un grup molt homogeni Se’n coneixen exemples fòssils de l’Eocè durant aquest període, i fins a finals del Miocè o principis del Pliocè, habitaren Amèrica del Nord, on es van extingir Habiten Europa des de finals de l’Eocè, Asia des de l’Oligocè i Àfrica des del Miocè Són representats per dues subfamílies els equinosoricins i els erinacins La primera inclou quatre gèneres del SE d’…

Impulsa nombrosos projectes científics, sobretot en els camps de les ciències naturals i de l’arqueologia Entre els de més impacte sobresurten l’expedició al pol nord de Robert Peary, les excavacions al Perú Machu-Picchu i a Egipte, que posaren al descobert la tomba de Tutankamon, i, en el camp de l’antropologia, la descoberta de fòssils homínids a Olduvai Tanzània Les seves aportacions en el camp de la cartografia també han estat de gran rellevància Publica la coneguda revista National Geographical Magazine , orientada a la divulgació per a un públic ampli, en la qual el…

Uns 30 km a l’W de la depressió de la Cerdanya hi ha la petita conca de la Seu d’Urgell, on afloren dipòsits detrítics pertanyents als nivells superiors del Miocè Vallesià a les seves capes es va trobar una flora fòssil de la qual s’ha determinat la presència de 71 formes diferents en els 11 jaciments descoberts Les plantes fòssils es troben en bancs d’argiles de color grisós a vegades n’apareixen les restes de grans quantitats i en bon estat de conservació generalment, els exemplars s’extreuen amb més dificultats que a la veïna Cerdanya i la seva fossilització és més deficient A…

Prop de Sant Sadurní d’Anoia afloren capes d’arenes més o menys compactes i d’argiles de colors groguencs i, localment, molt micàcies Les empremtes foliars s’han trobat pels volts de Monistrol, prop del riu Anoia Aquests dipòsits corresponen a fàcies de tipus costaner on abunden els sediments detrítics de grau mitjà, en els quals es van acumular les restes vegetals que arrossegaven els cursos d’aigua també han aparegut en alguns punts d’aquesta zona equinoïdeus fòssils Aquestes capes són més modernes que les que afloren prop de Martorell, i hom les situa en el Serravallià-Tortonià,…

L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…

Les antenes són curtes i filiformes i l’aparell bucal és típicament mastegador El tòrax és parallelepipèdic, gairebé cuirassat, i molt curt respecte a l’abdomen té dos parells d’ales membranoses i gairebé iguals, així com tres parells de potes febles i dirigides cap endavant L’abdomen, molt estret i allargat, consta de 10 segments, i al final pot presentar una mena de cercs atrofiats El seu desenvolupament és hemimetàbol i les larves són aquàtiques, molt carnisseres i amb el llavi inferior hipertrofiat, formant una màscara Habiten vora l’aigua estanyada —tot i que també poden allunyar-se'n,…

El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals tropofilles Un…