Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia catalana
Historiador del dret i polític granadí.
Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…
Medi ambient: conservació i innovació
La conferència d’Estocolm sobre Medi Ambient Humà 1972 és un dels punts de referència en la conscienciació social sobre els problemes ambientals i la presa de mesures per part dels governs dels països desenvolupats Alguns ministeris de Medi Ambient es crearen al voltant d’aquell any Els anys vuitanta, la protecció del medi ambient no era una prioritat dels poders públics als Països Catalans Tanmateix, des de l’àmbit científic ja s’havia dut a terme una tasca de recerca i difusió amb el Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans 1976, realitzat sota la direcció de Ramon Folch i…
L’estudi dels odonats
Calopteryx xanthostoma és una espècie pròpia del sud de França i la península Ibèrica Pere Luque El coneixement de la fauna de libèllules al territori català arrenca del principi del segle XIX, quan l’apotecari olotí Francesc Xavier de Bolòs i Germà de Minuart Olot, Garrotxa, 1773 - 1844 catalogà alguns dels animals que havia observat pels voltants d’Olot En aquesta llista, formada principalment per vertebrats, l’autor inclou molts insectes, entre els quals apareixen quatre odonats La llista manuscrita de Bolòs data del 1801, però no va ser publicada fins el 1907 en les Notas históricas de…
Societat per a l’estudi del llenguatge poètic
Literatura
Societat fundada el 1916 a Peterburg que reuní investigadors del llenguatge en general, deixebles de Badouin de Courtenay (L. Jakubinskij) i estudiosos del llenguatge poètic especialment (V. Šklovskij, B. Eigenbaum, J. Tin’anov, B. Tomačevskij, O. Brik).
Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
Historiografia catalana
Entitat constituïda el 1986 a Terrassa per un grup d’investigadors i estudiosos directament vinculada a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa i a la Delegació de Terrassa del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya.
El Centre nasqué amb la voluntat de coordinar i promocionar els estudis històrics d’àmbit local i comarcal La institució publica la revista anual d’estudis històrics Terme , en collaboració amb l’Arxiu Comarcal
Alba

Vista exterior del sincrotró Alba
JoMV (CC BY 4.0)
Accelerador de partícules situat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), inaugurat el març del 2010.
És un sincrotró de font de llum de tercera generació La seva funció és visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats L’edifici, parcialment subterrani i de forma circular, ocupa uns 20000 m 2 amb les installacions adjacents i té un diàmetre de 140 m Inclou tres components bàsics l’accelerador lineal LINAC, el propulsor sincrotró i l’anell d’emmagatzematge, de 270 m de circumferència, i 17 trams rectes disponibles per a la installació de dispositius d’inserció Aquests tres components combinats generen feixos d’electrons prèviament accelerats, els…
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del…
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…
Jan van Eyck
Pintura
Pintor flamenc.
La seva obra representa la culminació de l’art de l’edat mitjana i alhora la iniciació de la pintura renaixentista Visqué a la Haia 1422-24, a la cort de Joan de Baviera, comte d’Holanda El 1425 s’installà a Bruges, cridat per Felip III, duc de Borgonya, per a qui treballà com a pintor de cort i per a qui feu diverses missions una d’elles fou un viatge a Portugal per pintar dos retrats de la princesa Isabel, filla de Joan I Feu també un retrat, acabat el 1439, de la seva muller, Margaretha Groeningemuseum de Bruges La primera manifestació de la seva pintura són unes miniatures realitzades…
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina