Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs del recinte de l’antic castell, situat vora un molí de vent d’època moderna ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’un turó, al nord de la població d’Olivella, a l’extrem occidental del massís de Garraf Mapa 36-17448 Situació 31TDF008752 Si seguim la carretera que va a Olivella, en la recta que hi ha abans d’arribar a aquesta població quilòmetre 15,7, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat de Can Muntaner i porta fins a sota de Can Vendrell Des d’aquest mas, abandonat, surt un camí que va al collet i a l’església de…
Castell i vila medieval de Peralada
Art romànic
Situació Peralada és una vila que es troba a la riba dreta de l’Orlina davant la seva confluència amb el Llobregat d’Empordà, rius que l’encerclen pel sud-oest i per ponent El nucli més antic de la vila, enlairada damunt un petit turó, és al voltant del castell, centre del pagus i el comtat de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG008842 Hom pot arribar a Peralada des de Figueres, agafant una carretera que hi ha vers tramuntana i que hi porta després de passar per Vilabertran JVV Història Pla de la població Les muralles dibuixades de colorvermell són dels segles X-XI o, fins i tot, en algun…
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…
, ,
Cròniques de reis
Jaume I Llibre dels feits Illustració del Llibre dels feits , manuscrit de Poblet, 1343 BUB / RM Capítol 237 Campanya de València El rei acaba de descobrir que molts cavallers volen aprofitar un viatge cap al nord projectat pel monarca per tornarse’n a visitar les seves possesions, desemparant l’enclavament del Puig “Ab tant anam-nos gitar, e no volguem descobrir les paraules a null hom qui fos ab nós e, ja fos en temps de gener que fa gran fred, contornam-nos la nuit més de cent vegades al llit de la una part e de l’altra, e suàvem tan bé com si fóssem en un bany e, quan haguem molt pensat,…
Ferreret
Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…
Salvador Macip i Maresma

Salvador Macip i Maresma
© Ministeri de Cultura. Govern d'Andorra
Bioquímica
Literatura
Bioquímic i escriptor.
Biografia Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1994, on es doctorà també en genètica molecular 1998 Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral a la Mount Sinai School of Medicine de Nova York 1998, d’on del 2004 al 2007 fou professor contractat instructor L’any 2008 s’incorporà a la Universitat de Leicester Gran Bretanya, de la qual és professor associat des del 2015 El seu camp de recerca són els mecanismes cellulars relacionats amb els processos cancerosos i amb l’envelliment, amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de teràpies selectives Molt influït per la…
Joan Ollé i Freixas

Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…
Josep Maria Capdevila i Balanzó
Filosofia
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, crític literari i filòsof.
Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro Madrid, Mirador , La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…
,
Jordi Cadena i Casanovas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Cursà estudis de dret i periodisme i participà en grups de teatre universitari i independent abans d’introduir-se en el cinema sota el mestratge de Krzysztof Zanussi, gràcies a una beca d’estudis a Varsòvia, i de Pere Portabella, en els cursos que aquest impartí a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’Institut del Teatre de Barcelona D’aquesta època daten els seus primers curts, Sunya i Impasse 1970, en l’òrbita d’influència del final de l’Escola de Barcelona Des del 1972 desenvolupà una contínua i abundant producció de documentals sobre exposicions, artistes i àmbits creatius diversos arts…
,
Joan Llabrés i Bernal
Historiografia catalana
Historiador.
Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Llicenciat en filosofia i lletres 1921 i en dret 1936, ingressà en el cos tècnic de Governació 1928 i, durant vint-i-un anys, ocupà el càrrec de secretari general del Govern Civil de les Balears Fou professor excedent de l’Institut Assessor de Marina de districte, professor de l’Escola Nàutica, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca, bibliotecari del Círculo Mallorquín, i, en el Congrés Arqueològic Nacional celebrat a Saragossa, representà la Comissió Provincial de Monuments i l’Acadèmia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina