Resultats de la cerca

Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa Almodis de…

Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la lluita…

Entrà a l’orde dels agustins descalços Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral Tant a Solsona com a…

Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’…

Enfrontats amb els croats, els arrabassaren Edessa 1144 i Jerusalem 1164 Per rivalitats successòries llur poder anà reduint-se, fins que foren anorreats per Saladí

En l’ambient politicosocial del món medieval, els senyors domini, seniores ostentaven una funció preeminent, bé per llur condició nobiliària, bé per llur poder econòmic o polític, enfront dels membres de classes inferiors o àdhuc de la mateixa classe nobiliària, per la relació contreta amb ells Així, el senyor feudal és el noble que concedeix a un altre noble vassall, senyor feudatari una terra en feu, o li encomana un castell, en canvi de la prestació d’homenatge i satisfacció d’uns serveis determinats El vassall noble que rep el feu també se sol anomenar senyor feudatari , i al seu torn…

Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes…

Era constituït per sis regents, tres d’Espanya i tres d’italians, tots ells lletrats, i pel tresorer general de la corona d’Aragó Tenia jurisdicció sobre els regnes de Nàpols i de Sicília, l’estat de Milà i els presidis de Toscana i les relacions amb els estats veïns Assessorava el rei en problemes locals, nomenament de càrrecs, manteniment de tropes i forces navals, i actuà com a suprem tribunal d’apellació en el seu àmbit Fou un eficaç auxiliar del Consell d’Estat El 1707, durant la guerra de Successió, el Consell d’Itàlia borbònic passà a ocupar-se també dels afers de Sardenya en ésser…

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…

Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una organització…