Resultats de la cerca

Pagès i homes lluitant, Roman de la Rose , sd BUV / GC Francesc de Verntallat, el líder del moviment de revolta camperola catalana del segle XV, era un fadristern del llinatge de la força de Verntallat, a la Garrotxa Dirigí les lluites dels pagesos en la major part del conflicte agrari català, sobretot des del 1462 fins al 1475 Els seus orígens familiars provenien de la petita noblesa rural, en contacte estret amb les capes més altes del camperolat i ofegada econòmicament, com tants altres pagesos, per la crítica situació del camp català a la darreria de l’edat mitjana Ell fou qui s’oposà a…

Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…

Plànol del nucli antic de la ciutat de Tortosa, amb indicació de les troballes corresponents a l’antiguitat tardana i el traçat hipotètic de la muralla JVM Arbeloa La ciutat de Dertosa a l’antiguitat tardana és encara una gran incògnita per a l’arqueologia, com ho són també els períodes històrics anteriors La gran potència estratigràfica que s’acumula a la major part del nucli urbà, d’una banda, i l’aparició del nivell freàtic a una profunditat determinada 5-6 m, han dificultat l’estudi d’aquest període en les diferents intervencions efectuades els darrers anys La primera incògnita és la…

Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…

Situació Turó de Gebut, on hi ha les escasses restes del castell a dalt, i angle sud-est de l’antiga fortificació, que en constitueix el sector més visible ECSA-JI Rodríguez / ECSA-JBolòs Les ruïnes del castell de Gebut són situades al cim d’un turó que s’alça a uns 300 m al nord-est del tossal on hi ha el poblat ibèric de Gebut Resta a mig camí dels pobles de Soses i d’Aitona, sobre les terrasses del riberal del riu Segre El poble de Gebut s’estenia entre el castell i les terrasses fluvials, al límit de les quals segurament devia córrer, ja en època andalusina, una sèquia Mapa 31-15 387…

Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…

Situació i presentació És al mig de la Plana, a la zona de contacte amb els vessants occidentals de les Guilleries Limita al N amb el terme de Tavèrnoles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al S amb Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes, a l’W amb Vic i al NW amb Gurb La seva demarcació presenta, a pesar de la limitada extensió del seu territori, una gran varietat de matisos, i geològicament els materials que formen les terres del terme pertanyen al període terciari El municipi és planer i ple de masies vers ponent, on limita amb Vic i Gurb, i boscós i deshabitat en les…

Yo soy español , A Serrano de Haro, Escuela Española, 11a edició, Madrid, 1953 Coll part / GS Dos dies després de l’ocupació parcial de Lleida, el 5 d’abril de 1938, el general Franco signava la llei que abolia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, quatre dies després, el 9 d’abril, a Burgos, era afusellat el líder nacionalista català Manuel Carrasco i Formiguera, quan feia vuit mesos que havia estat condemnat a mort Arreu de la Catalunya ocupada començà la repressió contra els vençuts i la persecució contra la llengua i la cultura catalanes Aparegueren els cartells que deien “Si eres español…

Vida i obra Obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid el 1899 i, un any després, realitzà els exercicis a fi d’obtenir el grau de doctor davant d’un tribunal format per Sales i Ferré i Amador de los Ríos La seva tesi es titula Estado de la sociedad española en tiempos de Felipe IV Ingressà en l’Escola Normal Superior de Mestres de Madrid i en el curs 1900-01 obtingué el Certificat d’Aptitud Pedagògica El 1906 aconseguí la càtedra d’història universal antiga i medieval de la Universitat de València, i l’any següent, s’hi incorporà i també es feu càrrec de la…

Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…