Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona…

Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…

El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda 1869, Museu d’Art Modern de Barcelona Illustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines 1872-76 Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona FOTOGRAFIA Albert Geniès i Wladimir Rudin truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Ramon Ferrés ANIMACIÓ Conxita González, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Àngel Garcia, Francesc Jordà, Trino Furnó ESTRENA Barcelona, 18101948, Madrid, 27121948 Sinopsi En Cigronet valent i els seus companys troben els estudis d’animació tancats per vacances i decideixen emprendre un viatge turístic per a conèixer Espanya i l’Àfrica espanyola Els dos…

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…

Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…

De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins, bé que mai no n'obtingué el títol De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en les obres de portar l’aigua a Esparreguera, durant les quals, el 1909, patí un accident laboral i perdé el braç esquerre A partir de llavors es dedicà només a activitats de tipus editorial L'activista La seva figura ha estat considerada com un dels exponents més importants del catalanisme progressista i de l’obrerisme internacionalista entre mitjan…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes…