Resultats de la cerca

Situació Les restes medievals de l’Aiguacuit són situades al polígon industrial del barri Segle XX, al sud del centre urbà del municipi de Terrassa Concretament, es troba delimitat pels carrers de Galitzia, al nord, de Muntanyans, a l’oest, l’avinguda de Santa Eulàlia, al sud, i, a l’est, el carrer Roger de Llúria Topogràficament, correspon a una terrassa delimitada pels torrents del Palau, a ponent, i la riera de Vallparadís a l’est, els quals conflueixen pocs metres més avall on es forma la riera de les Arenes Aquesta situació entre torrents configura un esperó amb una cota mitjana de 245 m…

La fundació de la vila fortificada de Vilanova de Meià ha de correspondre a l’inici del segle XII, ja que la primera notícia documental és de l’any 1125, quan Ramon Guitard de Meià, amb el consentiment dels seus fills, Guillem i Pere, donà per a l’obra de la Seu d’Urgell i al seu bisbe Pere tres capmasos situats al terme de Meià, i les cases de Vilanova pertanyents als dits capmasos El fet que les cases de Vilanova estiguessin supeditades als capmasos permet afirmar que la construcció de la nova vila havia de ser recent, sense que hom pugui creure que fos anterior al segle XII En el capbreu…

Situació Una de les sepultures que formen aquesta necròpoli situada a la part obaga de la muntanya on es troba el poble d’Albarca ECSA - JJ Menchón Aquest grup de sepultures és situat a la partida coneguda amb el nom de Prada o Parada de la Guineu, situada als peus del turonet on es troba el poble d’Albarca Mapa 33-17445 Situació 31TCF250745 Tot just en entrar a la pista d’accés al poble d’Albarca neix un camí de carro en direcció oest, que cal seguir A uns cent metres s’ha de deixar el camí i continuar a peu en direcció sud-oest travessant els camps de conreu mig abandonats Just…

Situació Un dels habitatges buidats a la roca que formaven aquest desaparegut vilatge ECSA - J Bolòs Al voltant del castell de Tamarit, especialment entre el cim del turó que hi ha a l’W del castell i la costa, hi ha nombroses restes dels habitatges del poble medieval de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF623547 Des de l’entrada actual del recinte del castell de Tamarit es poden trobar restes d’habitatges a tot el voltant de la fortificació, especialment si se segueix el camí de terra que porta cap a la part alta del càmping que hi ha més cap al N o bé els diversos corriols que hi ha, al S-W…

L’execució del president de la Generalitat Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a mans d’un escamot de l’Exèrcit franquista, marca un abans i un després en la història contemporània de Catalunya La mort convertí Companys en un símbol de la lluita contra un règim dictatorial que pretenia dur a terme un genocidi cultural i nacional a Catalunya No és fàcil endinsar-se en la biografia i l’actuació de Lluís Companys Fou una persona que demostrà un amor indubtable envers Catalunya, però pel que fa a la ideologia política va evolucionar des del…

Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…

Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta , que es distingí al servei del…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix…

Algun dia caldrà fer una història social de la universitat catalana, en el seu pas de Cervera a Barcelona, que tingui en compte les necessitats de les classes dirigents que se servien d’ella Cal pensar que molts intellectuals catalans protagonistes de les grans transformacions liberals del segle XIX havien estat alumnes de Cervera, des d’un seguit de bisbes del regnat d’Isabel II a militars, polítics, juristes, professors universitaris i escriptors Se sap que la vella reivindicació d’una universitat per a Barcelona era ensems una necessitat social i una operació de prestigi Hom ha dit que els…

Retaule de l’Epifania o del Conestable , JHuguet, 1464-65 MHCB / RM Jaume Huguet és un dels artistes més emblemàtics i significatius de tot l’art català medieval En part això és degut a la gran atenció que li han dedicat quasi tots els historiadors de l’art medieval alguns dels quals el mitifiquen perillosament, però també es deu a la indiscutible i fecunda qualitat artístico-plàstica que Huguet assolí tot al llarg de la segona meitat del segle XV a Catalunya D’altra banda, l’extensa producció pictòrica huguetiana s’inscriu en un particular moment de cruïlla lingüística, la qual cosa fa que…