Resultats de la cerca

Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…

Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…

Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…

El 1859 i el 1898 poden ser dos anys per a marcar les llindes d’un període històric Ambdós comparteixen l’esclat de sengles guerres exteriors amb components colonials Foren, però, dos conflictes bèllics absolutament contraposats, victòria al primer, derrota al segon entrada triomfal al nord d’Àfrica el 1859, sortida vergonyosa del Carib i les Filipines el 1898 d’iniciativa plena el victoriós, a remolc de fets aliens no volguts el que acabà amb la desfeta amb ressons d’entusiasme manipulat el del Marroc, amb plena oposició popular, malgrat la pressió governamental popularitzadora des de…

Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…

El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…

Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…

El 22 de juliol de l’any 1530, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver i de Boteller Segle XVI, canonge i prior de Tortosa diputat militar Francesc Joan d’Orís i de Malla, donzell domiciliat a Vic diputat reial Pere Joan de Santcliment i de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Siurana, canonge d’Urgell diputat reial Galceran Meca i Despalau, donzell de Barcelona diputat reial Joan Rasador, de Torroella de Mongrí L’extracció dels diputats i oïdors del trienni 1530-33 es féu a l’església de Sant Miquel de la…

El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…