Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el…
Santa Llúcia de les Segarres Altes (Lasquarri)
Art romànic
Situació Edifici encara en bon estat bastit en època romànica tardana ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al petit nucli de les Segarres Altes, situat al vessant de migdia de la serra de l’Ametllera Mapa 32-12 289 Situació 31TBG956685 Per a arribar-hi cal agafar un trencall a mà dreta que surt de la carretera N-230 entre les poblacions de Tolba i Benavarri Un cop s’arriba al llogaret de les Segarres Baixes, cal deixar-lo i seguir la pista cap al nord fins a arribar al de les Segarres Altes El recorregut des del trencall fins a les Segarres Altes és d’uns 4,5 km JAA-JBP Història El…
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i frontal A més,…
estratificació social
Sociologia
Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les estructures…
Eusebi Colomer i Pous
Historiografia catalana
Filòsof i teòleg.
Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran divulgador de l’…
Jill Rosemary Webster
Historiografia catalana
Historiadora.
Professora emèrita de la Universitat de Toronto Canadà, ha estat directora del Center for Medieval Studies d’aquesta universitat És membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC i especialista en història dels ordes mendicants franciscans i carmelitans a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana, temàtica a la qual ha dedicat diversos llibres i articles publicats en revistes catalanes i estrangeres S’ha centrat en l’estudi de la implantació dels franciscans i els carmelitans a la Corona, especialment als territoris de parla catalana, a partir de fonts…
Abbot Payson Usher
Historiografia catalana
Historiador de l’economia nord-americà.
Professor a la Universitat de Harvard, fou un dels iniciadors d’aquesta especialitat, de gran tradició en aquest centre universitari, i també fou redactor del Journal of Economic and Business History Així mateix, professà a les universitats de Cornell a partir del 1910 i Boston des del 1920 Intentà aplicar als seus estudis històrics els mètodes quantitatius, com també ho feren els seus deixebles, algun d’ells força important Earl J Hamilton o Artur H Cole És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913 i d’ A History of Mecanical Inventions 1929, la seva obra més…
Lluís Revest i Corzo
Historiografia catalana
Erudit i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de…
Maxence Pratx
Historiografia catalana
Historiador i funcionari rossellonès, d’expressió francesa.
Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911 També escriví articles sobre…
Rafael Olivar i Bertran
Historiografia catalana
Historiador.
Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha publicat…