Resultats de la cerca
Es mostren 3171 resultats
Del Renaixement al Barroc
Els segles XVI i XVII han estat considerats com els primers segles de la Decadència, terme emprat preferentment per a designar el doble fenomen històric de la minva tant de l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura, com de la qualitat dels escassos autors literaris El concepte sorgí com a contraposició a la voluntat programàtica de la Renaixença de restauració de la llengua catalana, i estigué influït, per una banda, per la valoració positiva que el moviment romàntic donà a l’època medieval en general i específicament a la catalana coincidint amb la màxima creació literària en…
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
esquí alpí

El fotògraf Josep Maria Co de Triola esquiant a Núria el 1916
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…
fotografia

Etapes del procés d’obtenció d’una fotografia en blanc i negre
© Fototeca.cat
Fotografia
Procediment que permet d’obtenir, per mitjà de la llum (o d’altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d’un objecte, sobre superfícies convenientment preparades.
Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografies Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible , la càmera fotogràfica i el laboratori fotogràfic , que presenten característiques força variables Les operacions bàsiques que porten a l’obtenció d’una fotografia són, essencialment, la presa de vista o exposició , i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible la menor o major complexitat d’ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir Segons que el…
Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des de l’angle nord-est D Ferran L’església vella es troba situada a la riba esquerra de la riera de Rellinars, afluent del Llobregat, en una zona elevada, sobre un meandre d’aquesta riera Mapa 392M781 Situació 31TDG068104 S’hi accedeix per un camí, d’uns 800 m de llarg, que parteix aproximadament del quilòmetre 17,8 de la carretera que uneix Terrassa i Castellbell i el Vilar El camí es troba, anant en sentit a aquest últim poble, a la banda esquerra, ja passat el nucli urbà de Rellinars, poc abans d’arribar al pont que travessa la riera prop de la…
El taller de Lluís Borrassà i el seu esclau Lluc
Art gòtic
Són moltes les referències documentals sobre la contractació d’aprenents de l’ofici de pintor en l’obrador de Lluís Borrassà Aquesta important entrada de joves artistes al seu taller, juntament amb l’àmplia producció de retaules, justifica les desigualtats artístiques que l’obra del mestre gironí palesa i confirma la forta intervenció d’altres mans en el procés d’elaboració de les obres A partir del 1391, data en què es produeix el compromís i l’anullació del contracte d’aprenentatge del pintor Guerau Gener, Lluís Borrassà comprà un esclau tàrtar anomenat Lluc contractà el valencià Pasqual…
Pere de Guines
Art gòtic
Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…
Josep de Vilamala, sagristà de Sant Esteve de Banyoles (1710-1714)
El 22 de juliol de l’any 1713, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Fluvià i Aguilar renuncià el càrrec diputat militar Antoni Francesc de Berenguer i de Novell diputat reial Antoni Grases i Des, doctor en dret oïdor eclesiàstic Oleguer de Merlès renuncià el càrrec oïdor militar Francesc Perpinyà Sala i Sasala oïdor reial Tomàs Antic i Saladric, de Tortosa, ciutadà honrat de Barcelona La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una evident conjuntura adversa Al juliol del 1713 s’havien de renovar els representats de…
Banc de Tortosa (1881-1951)
La creació El promotor del Banc de Tortosa fou Manuel Porcar i Tió Era tortosí, però residia a Barcelona És un personatge de primera magnitud Va ser un gran exportador d’oli cap als mercats de l’Amèrica Llatina, comerciant de grans i propietari del que anomenaven Balneari de Tortosa, de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri de Remolins, en el qual hi havia una explotació d’aigua mineral Amb els seus productes —especialment l’oli— va ser present en diverses exposicions internacionals la de Lió del 1872, la de Viena del 1873, la de Barcelona del 1888 i la de París del 1889 En el sector…
L’arquitectura religiosa a la prehistòria
Santuaris, temples i sepulcres prehistòrics A la prehistòria, com avui, els ritus i els cultes de la collectivitat requerien un espai, un decorat idoni El dels grans caçadors del paleolític superior eren sales recòndites, de difícil accés a l’interior de coves profundes, estances que calia illuminar amb teies i llums de greix i que van convertir en santuaris decorats Més endavant, els últims caçadors i els primers pagesos triaren abrics a l’aire lliure i espais singulars, enlairats o relacionats amb les aigües, llocs que pel seu dramatisme afavorien una més gran sensibilitat i el contacte amb…