Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Sant Esteve (Calonge)
Art romànic
La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la carretera de…
Santa Maria de Gaüses (Vilopriu)
Art romànic
Al terme de la “ villa Gavusos” , com als veïns de Vilopriu i Pins, tenia una part de les seves nombroses possessions un personatge de nom Riculf, possessions que li foren confirmades pel comte Gausfred l’any 959, les quals hom feia constar que li havien estat donades pel rei Lluís el d’Ultramar L’església de Santa Maria apareix esmentada molt tardanament, en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb el nom de “ Gatosis” , que, més que una variant, sembla un error de transcripció L’any 1316 el lloc apareix esmentat amb el nom de “ Gahusis ” i el 1362 amb el de “ Gahusys” Al final del…
Santa Maria de Vilaplana
Art romànic
Bé que d’aquesta església no se’n tenen referències fins després de l’any 1300, la consignem aquí perquè podria ésser d’origen romànic El 1297 hom esmenta el lloc per primera vegada Villam Planam Com tot el rodal, formà part del comtat de Prades des del 1324 En el llibre de la collecta del subsidi de l’arquebisbat dels anys 1570-74 es té notícia de la parròquia de Vilaplana En canvi, no apareix pas en les dècimes papals del segle XIII A mitjan segle XVIII tenia com a sufragània l’església de Sant Salvador de la Mussara L’església actual fou encarregada l’any 1736 als mestres de cases Tomàs…
Castell de Santa Eulàlia (Tremp)
Art romànic
Els documents dels anys 1055 i 1056 consignen que el castell d’Areny confrontava a llevant amb els termes de Santa Eulàlia i d’Espills La darrera notícia, també indirecta, és però molt més exacta L’any 1085 la senyora Ava amb els seus fills Guiu, Bernat Mir, Gerberga i Guilga, lliuraren a Santa Maria de la Seu i al bisbe Bernat Guillem l’església de Sant Feliu amb els seus alous i pertinences que tenia al comtat de Pallars, en els termes de Castellet, l’Espluga, Sapeira i Aulàs L’instrument presenta els següents termenals el coll de la Moxa a llevant, la Noguera a ponent, al nord el puig dels…
Santa Maria de la Ribera (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, dins la parròquia de Santa Susanna, a través de la parroquial, depengué del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós Les primeres notícies d’aquesta església es deuen a l’existència d’uns molins situats a sota seu La primera és de l’any 1114, quan el senyor del castell de Riner, Ponç Hug de Cervera, amb el consentiment de la seva muller Beatriu i de llurs fills Ponç i Ramon, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un molí situat al terme del castell de Riner, al riu Riner, al casal que tenia sota l’església de Santa Maria…
Guàrdia Manresana o de Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill va seguint…
Sant Vicenç de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fals, molt a prop del mateix castell Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia, que encara conserva avui, bé que s’ha traslladat de lloc a un temple nou El lloc de Fals apareix el 991 Plano de Falchos i el castell ho fa el 992 castro Falcus , mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels volts del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat, amb el canvi de lloc dels peus del castell al raval de les Oliveres, on s’ha concentrat la població Tenia un altar dedicat a…
Sant Miquel de Seana (Bellpuig)
Art romànic
Es tracta de l’església del barri o raval de Seana, a tocar del poble de Barbens El lloc de Seana apareix esmentat per primera vegada en el document de formació de la senyoria de Bellpuig de l’any 1139 En la relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII s’esmenta per primer cop la de Seana, que era a la frontera amb el bisbat d’Urgell Poc després Sant Miquel de Seana devia esdevenir una sufragània de la parròquia de Sant Nicolau de Bellpuig En la visita pastoral del 1332 consta que el beneficiat de Seana ja vivia a Bellpuig El 1399 hi fou instituït el benefici de…
Santa Agnès (Matadepera)
Art romànic
Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més tardana Depenia…
Sant Julià de la Portella (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església degué ser només una capella eremítica del terme del castell de Rúbies, vinculada a través de la parròquia de Santa Maria al monestir de Santa Maria de Meià No és clar si en la relació de parròquies que formaren part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià de l’any 1095, en l’esment de les esglésies de Rúbies amb les seves pertinences, cal incloure o no la de Sant Julià, ja que en el terme també hi havia la de Sant Quirze de la Grallera D’aquesta església, no se’n té cap més referència fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Meià tenia l’…