Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església de Santa Cecília de Ragort des del costat de migjorn Hom hi pot veure, bé que tapiada, l’obertura de la porta original M Anglada L’ermita de Santa Cecília de Ragort es troba apartada 1 km pel costat de ponent del poble de Vallfogona, és a dir, entre la carretera C-150, de Ripoll a Olot pel coll de Coubet i la riera de Vallfogona Mapa 256M781 Situació 31TDG416721 Per anar-hi cal agafar un trencall que hi ha al punt quilomètric 75 de la carretera de Ripoll a Vallfogona, a mà dreta, vers migjorn, i deixar el cotxe a la masia propera per arribar-hi a peu amb…

Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…

Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…

Situació Aquesta església parroquial presideix el poble de Glorianes, cap d’un terme municipal poc poblat, que es troba vers l’extrem sud-est del Conflent El poble, format per un agrupament de poques cases, és enlairat a la dreta del fondal de la ribera de Glorianes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26’ 52” N - Long 2° 32’ 2” E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Vinçà a la N-116 entre Illa i Prada Allí cal agafar, vers el sud, la D-36, carretera estreta, de muntanya, que després de passar per Rigardà acaba el seu recorregut a Glorianes, poble que dista 11 km de Vinçà Història Les primeres…

Situació Antiga parroquial rural, actualment força malmesa, la qual conserva com a únic vestigi d’època romànica la torre campanar de base quadrada Arxiu Gavín L’església de Sant Esteve de Palaudàries és situada al fons d’una petita vall, a la dreta del torrent de Paiaigua, al sector muntanyós occidental del terme de Lliçà de Munt És alçada sobre un petit turonet, des del qual es domina tota la vall, en un entorn rural d’hàbitat dispers Mapa L37-15393 Situació 31TDG335068 L’accés més fàcil és per un trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 10,3…

Situació Vista de la part de ponent amb l’arc de pujada al campanar i el seu típic comunidor M Anglada Aquesta església parroquial queda dins d’un entorn rural on hi ha una concentració de masos sobre la vall de la Tordera, al vessant de ponent del massís del turó de l’Home, a una cota de 650 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG517219 Per arribar-hi cal prendre una pista asfaltada, però molt estreta i perillosa, que va de Sant Celoni a Fontmartina passant per Mosqueroles El trencall és a prop del quilòmetre 7 MAB Història La parròquia de Sant Esteve de la Costa consta…

Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…

Situació Absis de l’església, bastit damunt una socolada construïda per tal de salvar el desnivell del terreny ECSA - JA Adell Vista de la gran penya de la Pertusa, amb l’església a l’extrem de ponent ECSA - J Bolòs La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i els escassos vestigis que es conserven del castell són emplaçats en un lloc absolutament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs de la Noguera Ribagorçana, ara ocupat per l’embassament de Canelles Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit a la…

Situació Vista general d’aquesta església, d’una gran senzillesa constructiva, amb la volta partida pel mig i en estat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça dalt d’un turó que voreja la carretera de Manresa a Calaf, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG796208 S’hi arriba fàcilment des de Calaf per la carretera de Manresa Poc després del quilòmetre 29, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que, amb un curt recorregut, hi mena FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Puigdemàger…

Una branca familiar dels Claramunt, iniciada en la persona de Guillem Bernat de Claramunt, en un moment indeterminat s’installà en una part del terme, on construïren una torre amb un terme territorial, el qual fou l’inici de l’actual municipi de la Torre de Claramunt El primer membre d’aquesta branca familiar fou Guillem Bernat de Claramunt, fill de Bernat Amat de Claramunt, que es troba actiu entre els anys 1060 i 1067 pel que fa al castell de Claramunt, només es coneix la donació que feu juntament amb el seu pare, l’any 1067, al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas situat al castell…