Resultats de la cerca

El Pla de Museus de Catalunya del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat estableix que hi ha d’haver xarxes territorials de caràcter temàtic que depenguin dels museus nacionals per dur a terme una política museística conjunta, tot respectant la diversitat de cadascun dels museus Al llarg del 2010 se’n van crear dues de destacades La sala Phoínikes, dels homes vermells, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, va ser una de les onze sales que es van renovar © Museu d'Arqueologia de Catalunya D’una banda, es va crear la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de…

Un any abans, Lejaren A Hiller i el seu collaborador Leonard M Isaacson havien produït la primera composició realitzada per ordinador, The Illiac Suite , un conjunt d’estructures musicals per a ser interpretat per un quartet de cordes sense sons electrònics Des d’aleshores, aquesta branca de la música s’ha desenvolupat ininterrompudament i s’ha consolidat tant en el camp de la recerca, que ha viscut importants avenços tecnològics, com en el camp de la música composició, interpretació, reproducció, educació i edició, i ha assolit una dimensió popular impensable fa pocs anys gràcies al fet que…

Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…

Els punts de llibre en la història de l’art Els punts de llibre o punts per a la lectura constitueixen un dels aspectes més negligits de totes les arts del llibre en general Sorprenentment, en el moment en què els ex-libris s’han beneficiat d’estudis i catàlegs seriosos arreu del món, tant sobre les qüestions tècniques com de decoració, o de la mateixa història, el punt de llibre, material gràfic de concepció similar, bé que obert a moltes més utilitzacions, com a suport publicitari per exemple, no ha tingut el ressò mínim prop dels historiadors de les arts gràfiques, de les arts decoratives…

Els precedents La major part dels hospitals coneguts a Catalunya d’abans del segle XIII corresponen a dependències de conjunts monàstics o a hospitals de camí per contra, les evidències arquitectòniques d’hospitals urbans són pràcticament inexistents, llevat de l’hospital de Sant Julià de Besalú, de la part baixa de la façana de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona i de l’hospital d’en Colom a Barcelona, incorporat a partir del segle XV al complex d’edificis de l’hospital de la Santa Creu Voltes de creueria d’una ala de la planta baixa de l’hospital de Santa Maria de Lleida ECSA – GSerra…

El 22 de juliol de l’any 1656, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Jeroni Besora Barcelona – 1665, canonge de la seu de Lleida diputat militar Joan de Grimau i de Vilafranca, noble domiciliat a la vegueria de Tàrrega diputat reial Rafael Bofill, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francesc Gamis i Falcó, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Francesc Alaix, mossèn, notari de la ciutat de Tortosa Joan Jeroni Besora, doctor en teologia, professor de l’…

El 22 de juliol de l’any 1533, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona Lleida – , canonge de Lleida diputat militar Joan de Vilanova de Foixà, donzell d’Elna diputat reial Perot Sisteró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Alexandre de Rocabertí, prior de Besalú diputat reial Joan Guerau de Gualba i Despapiol, donzell de la Batllòria diputat reial Cristòfol Ramon Sarrovira, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona inicià la seva presència dins la màxima institució catalana quan fou escollit…

El primer dia d’agost de 1482 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Cardona – Alcover, Alt Camp 1530, bisbe d’Urgell diputat militar Guillem Ramon de Bellera diputat reial Joan Blanca, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Monterda, beneficiat en el bisbat de Barcelona oïdor militar Joan Valentí Boscà, cavaller oïdor reial Ramon Marquet, ciutadà de Barcelona Pere de Cardona fou un membre destacat del llinatge dels Cardona, que al llarg dels anys que li tocà viure se situà al capdavant de la noblesa catalana El seu pare, Joan Ramon Folc III,…

Més enllà dels límits de la cultura artística hi ha els de la cultura patrimonial No fa gaire que el patrimoni del segle XIX no interessava ningú i es destruïa, com poc abans encara es feia amb el del Modernisme Com es conservarà l’art català d’avui El gust evoluciona i amb ell la sensibilitat envers el patrimoni La cultura patrimonial no és fixa ni estable Però, per damunt del com preservar-la, malauradament se situen ben sovint les prioritats dictades per l’economia i la política Aquest és el sentit del nostre temps Estem tots preocupats per l’evolució de la nostra civilització durant els…

Logo de la Caixa del Penedès La creació de la Caixa d'Estalvis del Penedès 1913 Vilafranca del Penedès el 1913 Vilafranca era aleshores una ciutat de prop de 8 000 habitants Tenia bona connexió ferroviària amb Barcelona i Tarragona, i no tan bona per la carretera, que era de segon ordre Oficialment, era una vila i cap d’un partit judicial Collita del raïm Catàleg de vins de Joan Domènech , de Sant Sadurní d’Anoia Vilafranca en una postal de principi de segle L’economia de la vila i comarca està totalment vinculada al vi, de manera que quan la collita és bona i els preus també ho són, les…