Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
bergantí goleta
Transports
Vaixell de vela, que arborava, a més del bauprès, dos pals o més, dels quals el trinquet era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l’altre o els altres eren de dues peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, en cadascun dels quals eren hissades una aurica i una escandalosa.
De formes més fines que el bergantí, aparegué al s XVIII, en la marina de guerra i en la mercant, com una evolució d’aquest, i subsistí mentre perdurà la navegació de vela
Cloenda: dos itineraris modernistes

Mario Rotllant: Capitells de la Casa de Dámaso Gutiérrez (1913). L'Havana.
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…
Sant Vicenç de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…
Santa Maria de Prats de Balaguer (Fontpedrosa)
Art romànic
Situació Bonica perspectiva del sector de migjorn d’aquest temple que presideix, sobre un petit tossal, el poble de Prats ECSA - A Roura Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 3” N - Long 2° 10’ 29” E L’església de Santa Maria de Prats de Balaguer, amb el cementiri al costat, és en un lleu monticle a uns 300 m Q vers el SE del petit nucli agrupat del poble de Prats Des d’allí es disposa d’una àmplia panoràmica sobre les terres i la serralada properes, i la vall Des de Prada cal seguir la carretera N-116 vers Montlluís fins a la vila de Fontpedrosa, situada vora el marge esquerre de la Tet A…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal de l’Urgell
Art romànic
El museu L’embrió del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega cal cercar-lo al començament del segle XX Aleshores es van produir, a les pedreres del Talladell, un seguit de troballes paleontològiques A més, de manera parallela, s’estava iniciant una collecció de materials arqueològics Totes aquestes peces, conservades en aquell temps a l’Escola Pia, van configurar el nucli inicial del museu targarí, la primera junta del qual es va constituir els anys vint Tanmateix, les condicions de precarietat en què es trobaven les dependències de l’Escola Pia destinades a aquesta finalitat feien que l’…
Francesco Landini
Música
Compositor de la segona generació del Trecento italià.
Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…
Marc-Antoine Charpentier
Música
Compositor francès, considerat l’introductor de l’oratori llatí a França.
Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…
Joan Guinjoan i Gispert
Joan Guinjoan i Gispert
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…
,
Conjunt monetari de la Grassa (Constantí)
Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…
La decoració dels teginats
Art gòtic
Les principals cases i palaus a l’època medieval oferien interiors ricament decorats, no únicament per la presència d’objectes ornamentals, com tapissos o catifes, sinó també per la pintura dels murs i els teginats Aquesta decoració responia a un art senyorial, al gust de nobles i burgesos o alts dignataris per a reafirmar el seu estatus social D’aquí que els teginats fossin corrents i generalment decorats Cada lloc mostrava, però, les seves particularitats segons la localitat, la funció de l’edifici, la utilitat de l’espai que calia cobrir o la importància del promotor Aquest tipus de sostre…