Santa Maria de Prats de Balaguer (Fontpedrosa)

Situació

Bonica perspectiva del sector de migjorn d’aquest temple que presideix, sobre un petit tossal, el poble de Prats.

ECSA - A. Roura

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 30’ 3” N - Long. 2° 10’ 29” E.

L’església de Santa Maria de Prats de Balaguer, amb el cementiri al costat, és en un lleu monticle a uns 300 m Q vers el SE del petit nucli agrupat del poble de Prats. Des d’allí es disposa d’una àmplia panoràmica sobre les terres i la serralada properes, i la vall.

Des de Prada cal seguir la carretera N-116 vers Montlluís fins a la vila de Fontpedrosa, situada vora el marge esquerre de la Tet. A Fontpedrosa trobarem, a mà esquerra, el trencant de la carretera local que porta fins al poblet de Prats de Balaguer en un recorregut de 5 km. (JBH)

Història

Bé que el lloc de Prats de Balaguer és esmentat des del segle X, la primera notícia coneguda que fa referència concreta a aquesta església és de l’any 1267: Sancte Marie de Pratis. No obstant això, a la primera meitat del mateix segle, en un acte celebrat a Eina el 1220, ja hi signà el prevere de Prats, anomenat Jaume. També tenim constància que el domer i el sagristà de la parròquia de Prats de Balaguer contribuïren a la dècima recaptada a la diòcesi d’Elna els anys 1279 i 1280.

Aquesta església també és coneguda sota l’advocació de la Trinitat. (JBH)

Església

Planta d’aquest edifici amb l’estructura romànica pràcticament embeguda dintre de construccions posteriors.

R. Mallol

És una església romànica d’una sola nau i un absis semicircular a llevant, amb un campanar de torre al costat de migdia, que ha estat molt transformada en èpoques tardanes. Les modificacions principals corresponen a dues capelles afegides a tramuntana de la nau i a una capella i la sagristia afegides al costat de migdia. A més, tots els paraments exteriors han estat recoberts d’una capa de ciment granulat que dona a l’edifici un color gris blanquinós. L’interior també és totalment arrebossat. El mal estat de la construcció, que encara perdura, motivà l’adjunció de dos grossos contraforts a l’absis i dos més a la façana de ponent.

La nau és coberta per una volta de canó, reforçada per dos arcs torals de mig punt, sobre pilars adossats.

L’absis, que és axialment desviat vers el S, té volta de quart d’esfera i es comunica amb la nau per mitjà d’un doble plec de mig punt que serveix d’arc presbiteral.

La porta és el centre del frontis o façana de ponent. És petita i senzilla, de dos arcs de mig punt en degradació. L’arc intern —que no ha estat amagat amb ciment— té dovelles i carreus grans, de granit. En aquesta façana també hi ha un ull de bou fet amb dovelles polides.

A l’absis, hi queden dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, obertes al centre i a migdia. Aquest absis tenia decoració llombarda en el parament extern, de la qual només són visibles tres lesenes sota l’arrebossat, en els espais no ocupats per contraforts tardans. El fris d’arcuacions que segurament existí s’ha perdut: les faixes llombardes no arriben fins a la part alta del mur, que deu pertànyer a una refacció tardana.

La meitat meridional de l’absis, lliure de contraforts, presenta la seqüència de dues lesenes entre les dues finestres. La situació de les lesenes, molt apropades, permetria pensar en una disposició dels elements ornamentals no gaire usual. Probablement, seria semblant a l’absis de Sant Andreu d’Évol, en el qual els espais amb dues arcuacions entre lesenes alternen amb altres espais més estrets que són coronats per una única i gran arcuació.

El parament romànic sols és visible en un curt tram del mur meridional de la nau, on ha caigut l’arrebossat. L’aparell és de carreuons de mida mitjana, escairats amb descurança i deixats sense poliment. S’afileren amb regularitat, lligats amb morter abundant.

A desgrat de les modificacions que impedeixen l’apreciació dels elements antics que subsisteixen, per l’aparell de carreuó, les voltes i la decoració absidal, es pot concloure que aquesta església respon a les fórmules pròpies de l’arquitectura del segle XI.

Podem suposar que el campanar és de la mateixa època, si bé amb més dubtes. És una torre de planta quadrada que té un pis alt amb quatre obertures, una a cada façana. Són finestres de grans dimensions, d’un sol arc de mig punt; recorden les del pis superior del campanar de Sant Vicenç de Rià. Els murs no tenen cap element ornamental. A la façana de migdia, una porta elevada comunica directament amb l’exterior. És d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles amples i no gaire llargues. La torre té una coberta de piràmide acabada amb lloses de pissarra.

Els paraments del campanar són arrebossats, i també ho són, completament, les obertures del pis. A l’interior es veuen alguns fragments d’aparell de carreuó. (JBH)

Talla

Talla de la Mare de Déu de Prats de Balaguer segons una fotografia antiga.

Fotografia cedida per M. Delcor

L’església de Santa Maria conservava una imatge de la Mare de Déu romànica, tallada en fusta, que desgraciadament fou robada fa alguns anys. Aquesta talla es pot relacionar amb la de Santa Maria de Cornellà de Conflent, datable al segle XII.

La imatge fa 71 cm d’alçada. La Mare seu en un tron de quatre columnetes; les del davant són acanalades, mentre que les del darrere són llises; acaben totes amb una pinya llisa. A cada costat, entre les dues columnes del tron, hi ha una creu inscrita en un cercle. Com a Cornellà, ni la Mare ni el Fill no porten corona. En un moment indeterminat, el cap de la Mare de Déu ha estat treballat per tal d’encaixar-hi una corona, molt probablement de metall. Una ratlla separa en dues parts els cabells curts de l’Infant. La posició de les mans és la mateixa que a Cornellà. L’única diferència és la posició de l’encreuament de les cames: la dreta està col·locada sobre l’esquerra. L’Infant seu al mig de la falda de la Mare, vestida amb túnica i mantell. (MD)

Forja

En els batents de la porta de l’església de Santa Maria de Prats de Balaguer i també en els de la porta del campanar hi ha algunes peces de forja de tradició romànica.

A la porta de l’església destaca el forrellat, de mida petita, que té l’extrem trencat (probablement acabava en el típic cap d’animal). El cos cilíndric és llis, però l’element vertical és decorat amb tres estries entre uns ressalts que tenen franges incises de tema dentat. Aquest forrellat corre dins de tres anelles fixes, una de les quals és llisa, una altra estriada i la darrera amb decoració incisa a base de franges de dentat. Hi ha també un tirador molt senzill, amb l’argolla llisa, que penja d’una placa circular.

A la superfície dels batents es distribueixen diverses peces irregularment: tres tiges amb dobles volutes enfrontades als extrems, petites i poc cargolades, una tira acabada amb eixamplaments geomètrics als dos extrems, i deu tires horitzontals sense volutes. Totes aquestes peces són llises, sense estries. Completa el conjunt una placa guardapany que té el contorn retallat a base de dents i merlets.

A la fusta de la porta del campanar hi ha clavades cinc peces de forja; tres tires amb volutes dobles als extrems i dues més sense volutes. Aquestes tenen la superfície estriada amb dos solcs. Les primeres són llises i les seves volutes hi són poc desenvolupades. En un cas, la superfície d’un joc de volutes és decorada amb línies paral·leles finament incises. (JBH)

Bibliografia

Bibliografia de l’església

  • Rius, 1946, pàgs. 46 i 55; Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 261; Ponsich, 1980*, pàg. 107; Cazes, 1990, pàg. 80.

Bibliografia sobre la talla

  • Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 61; Delcor, 1970, pàgs. 40-41, Làm. Entre pàgs. 32 i 33.