Resultats de la cerca

L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…

Coberta d’ El arte modernista en Barcelona 1943 de Josep F Ràfols FF D’ençà de la publicació ja fa mig segle, els anys 1949 i 1951, de dues obres ambicioses que pretenien estudiar el fenomen cultural del Modernisme en la seva totalitat –em refereixo a Modernismo y modernistas de J E Ràfols Destino, 1949 i a El arte modernista catalán d’A Cirici Pellicer Aymà, 1951–, la bibliografia del Modernisme s’ha ampliat d’una manera considerable i la reivindicació del moviment que representà l’edició d’aquestes dues obres en un moment, a mitjan segle XX, on l’ostracisme envers el Modernisme que havia…

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

Abans de parlar de l’escultura romànica de Santa Maria de Ripoll, cal mencionar, encara que sigui ràpidament, la decoració que es pot atribuir sens dubte de cap mena a la basílica o, en tot cas, al monestir que correspon a la tercera consagració del 977 La basílica potser ja tenia cinc naus i era decorada amb un tipus de capitells que han estat anomenats califals per les referències que presenten en relació als capitells del sud de la Península Son capitells molt allargats, amb tres nivells de fulles i talla amb bisell de la decoració vegetal S’ha parlat molt d’aquest tipus de capitells des…

Introducció Les construccions que integren el monestir s’organitzen mitjançant la formació de terrasses a la muntanya de Verdera i per aquest motiu se situen en nivells diferents L’església, edifici cabdal dins el cenobi, es dreçaa la banda de tramuntana del conjunt arquitectònic i al replà més baix A migdia de la basílica hi ha el claustre, al voltant del qual es disposen les principals dependències del monestir la sala capitular, l’arxiu i la biblioteca, el refetor, la cuina i el dormitori Cal dir que la distribució de les edificacions entorn del claustre és l’habitual en l’arquitectura…

Les característiques biològiques úniques dels deserts tenen un abast geogràfic limitat encara que extens, molt condicionades per les rigoroses condicions ambientals Els ecosistemes desèrtics s’adapten relativament bé als canvis cíclics a llarg termini i poden superar esdeveniments periòdics locals, com per exemple sequeres, inundacions i incendis en canvi, són incapaços de tolerar una activitat humana continuada, especialment a molts països en vies de desenvolupament, on les elevades taxes de creixement demogràfic i la pobresa generalitzada exerceixen una pressió addicional sobre els ja…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el…

De Nadal a Carnestoltes Encara que, en l’actualitat, el Carnestoltes s’associa a les celebracions festives que s’escauen entre el Dijous Gras i el dimecres de Cendra –principalment, el cap de setmana–, en la societat tradicional aquest període abastava, aproximadament, tot el cicle de les festes hivernals “De Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes”, afirma una dita popular Però en realitat tot el cicle de Nadal ja conté, des dels seus orígens, una mena de subconscient carnestoltesc El fet que el temps litúrgic de l’advent hagi estat considerat la Quaresma de Nadal ja en suggereix el…

Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…

La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…