Resultats de la cerca

La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…

L’ampli cinturó de taigà que abraça les latituds més septentrionals del globus, tant a Euràsia, des d’Escandinàvia fins a Hokkaidō i Sakhalin, com a l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins a Terranova, abasta uns 1 470 milions d’ha, és a dir, l’11% del total de la superfície emergida del planeta La taigà roman encara un dels espais més hostils a la colonització humana i, per això mateix, en immenses extensions és un dels més ben conservats en el seu estat pristi, sense que hagi calgut aplicar-hi mesures especials de protecció Malgrat aquesta constatació, hi ha una característica distintiva del…

Característiques del grup Opilions 1 Scotolemon lespesi × 10 2 Gyas titanus × 2 3 Homalenotus quadridentatus × 3 4 Ischyropsalis luteipes × 3 5 Megabunus diadema × 6 6 Histricostoma baccilliferum × 13 7 Parasiro coiffaiti × 13 8 Histricostoma dubium × 13 Marisa Bendala Els opilions, tercer grup en importància numèrica dins dels aràcnids, són prou coneguts dels camperols de tots els països, i per això han estat batejats amb diferents noms vulgars Als Països Catalans, i principalment a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva i Osona, se’ls coneix amb el nom de frares, i és així perquè…

Consideracions generals Es pot considerar que la cosmologia observacional moderna nasqué al principi del segle XX Tanmateix, l’ésser humà ha tingut, des de sempre, un interès innat per interrogar-se sobre el món del seu voltant en mirar el cel i plantejar-se com era aquest món, feia ja cosmologia Les respostes als seus interrogants estaven condicionades pels mitjans d’observació de què disposava i per la capacitat de comprensió dels fenòmens observats Quan només podia utilitzar els propis ulls per a observar el cel, la visió que tenia de l’Univers es restringia al sistema solar Amb la…

Els parcs i les àrees protegides Fins fa poc temps, les extremes condicions climàtiques de les tundres d’Europa septentrional, Rússia, Canadà, Alaska, Grenlàndia i Islàndia eren les responsables del feble impacte humà que havia de suportar aquest bioma Tanmateix, la situació ha canviat a mesura que la tecnologia n’ha permès l’explotació intensiva, de manera que també les àrees protegides van esdevenint cada cop més amenaçades pels interessos comercials, en particular aquelles que inclouen zones amb el subsòl ric de recursos miners, gas o petroli En general, la gestió de les àrees protegides…

L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques  Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…

La xarxa fluvial Un riu és un corrent d’aigua que circula pel fons d’una vall, de la qual recull les aigües d’escorrentia de la corresponent conca de drenatge, i va a desguassar a la mar El corrent, que baixa amb una velocitat que depèn del pendent, té un cabal determinat Aquests paràmetres i els factors capaços de fer-los variar s’han d’individualitzar per a analitzar el funcionament del riu El cabal i el pendent són els dos paràmetres bàsics i fàcilment quantificables que ens permeten d’entendre els processos principals que ocorren en una vall fluvial l’erosió, el transport i la…

Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…

Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…

La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…