Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…
Els Montal, a Badalona
Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…
Els Munmany, a Vic
Adoberies a Vic postal de començament de segle La ciutat de Vic té una llarga tradició adobera Els gremis que hi treballaven la pell tenen un origen medieval Durant el segle XVIII es consolidà aquesta activitat, que integrava els diferents especialistes del procés d’adob, entre els quals sobresortien els blanquers i els aluders Els primers treballaven les pells grosses de bestiar boví o cavallí, mentre que els aluders o guanters es dedicaven a la pell petita, d’ovella o de cabra La pell que produïa la comarca era ja totalment insuficient per a atendre la demanda La primera matèria arribava…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Nalec
Nalec
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la vall mitjana del riu Corb, a la zona de transició amb la Segarra.
Situació i presentació Té una forma allargassada en direcció N-S La major part del terreny és accidentat i presenta desnivells que van dels 600 als 440 m a les riberes de la vall Limita al N amb el terme de Verdú, al S amb Vallbona de les Monges, a l’E amb Ciutadilla i a l’W amb Sant Martí de Riucorb Les serres del seu sector meridional separen les conques del Maldanell i del Riu Corb El terme comprèn únicament el poble de Nalec, cap de municipi La carretera local que passa pel centre de la vall, parallela al Riu Corb, de Belianes a Llorac, té davant de Nalec un trencall que porta fins al…
Castell de la Portella (la Quar)
Art romànic
La ubicació del castell de la Portella és avui desconeguda Tot sembla indicar, però, tal com diu Mn Santamaría, historiador del cenobi de Sant Pere, que el castell devia estar situat a molt poca distància d’aquest monestir Hi ha qui diu que el campanar de l’església és l’aprofitament de la torre de l’homenatge del castell La zona on s’aixecava el castell de la Portella i el monestir de Sant Pere va tenir una repoblació molt primerenca, car l’any 900 era consagrada ja l’església de la Quar, molt propera al lloc estudiat El castell de la Portella existia ja el segle X, car sabem que era…
Els comerciants banquers
Els comerciants banquers 1897 El sistema financer català del segle XIX estava format fonamentalment per empreses que tenien la naturalesa jurídica de societat anònima, l’empresa emblemàtica del segle del progrés, l’única que permetia l’acumulació d’un gran capital al servei d’un objectiu comú Però a més de les societats anònimes i d’algunes comanditàries, estudiades en el volum III, hi hauríem d’afegir les nombroses figures dels comerciants banquers, tal com s’anomenaven ells mateixos, que actuaven com a empresa individual o com a societat regular collectiva Per definició, aquestes empreses…
Un historiador àrab originari de Šarq al-Andalus
Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…
Santa Creu d’Ollers (Guixers)
Art romànic
Situació L'església de Santa Creu d’Ollers L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-est F Tur Al límit entre els municipis de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys, sortint de la vila de Sant Llorenç per la carretera de la Coma i Tuixén, a 1,5 km — aproximadament del clos de la vila i a mà dreta de la carretera esmentada, al peu d’aquesta, es troba l’ermita de Santa Creu, que s’integra dintre el terme parroquial de Morunys Mapa 292M781 Situació 31TCG834665 La clau per visitar-la cal demanar-la a la casa rectoral de Sant Llorenç de Morunys MRR Història De la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina