Resultats de la cerca

Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior, pel costat de llevant R Viladés L’església de Sant Climent, tal com diu el topònim, es trobava dintre el recinte del castell, a l’actual mas del Castell, situat prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga Poc abans del quilòmetre 34 i a mà dreta hom trobarà un trencall que va a can Font i al Castell amb uns…

Situació Vista general de les ruïnes d’aquesta petita casa monàstica bastida sota una bauma i aspecte interior del seu absis ECSA - F Tur El conjunt de l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera és situat en una balma que domina el pas del riu Segre, en el lloc conegut com la Quera Vella Mapa 35-10216 Situació 31TCG812915 Per a arribar-hi, cal agafar el camí que surt davant del càmping anomenat la Quera, en el quilòmetre 141 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà després d’uns tres quarts de forta pujada i d’haver travessat el torrent, s’arriba a unes feixes abandonades, sota mateix…

Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest temple, inicialment d’estructura molt interessant, del qual actualment només queden vestigis emmascarats per estructures tardanes ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Hortoneda és situada als afores del poble, cap a ponent, al costat de la carretera que des de Claverol porta a Hortoneda JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG386790 Història El primer esment conegut de la vila d’Hortoneda data de l’any 958, en què l’abat Quint, com a marmessor i executor del testament del seu germà Radipert, donà al monestir de Lavaix diversos béns, entre ells, l’alou…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

Situació El poble de Sant Esteve d’en Bas, que és centrat per l’església de Sant Esteve, parroquial, és situat prop del riu Fluvià, a la seva riba dreta, sobre un pujol, al peu de la muntanya de Murrià Mapa 294M781 Situació 31TDG554633 Sant Esteve d’en Bas es troba a 8 km d’Olot, vers migjorn, per la carretera que uneix aquesta ciutat amb la de Girona JVV Història És en un precepte del rei carolingi Carles el Simple datat l’any 898 segons R d’Abadal i que tradicionalment s’atribuïa a l’any 904 per una acumulació d’errors de transmissió, on apareix una de les primeres referències documentals…

Situació Façana de ponent de l’església primitiva, que ara es troba integrada en l’angle sud-oest del santuari del Sant Crist ECSA - J Giralt Les restes de l’església romànica de Santa Maria d’Almatà són situades al pla d’Almatà, i es troben integrades en l’angle sud-occidental de l’actual santuari del Sant Crist, tot formant part, a l’interior del temple, de la capella coneguda com a “capella fonda” CAT Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Història L’església de Santa Maria d’Almatà ocupa el lloc de l’antiga mesquita major de Balaguer És esmentada per primera vegada en la documentació el 26 de…

Situació Vista de l’exterior de l’església L Prat Situat dalt un turó, a uns 1 325 m d’altitud, el santuari de Santa Maria de Puig-aguilar, molt a prop del Berguedà, gaudeix d’una panoràmica bellíssima Al cantó nord-occidental hi ha una cinglera que recorda Montserrat Més al fons, Encija A llevant té Montcalb i, més llunyans, es retallen els rasos de Peguera A migdia, la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG895682 Del punt quilomètric 8,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga surt una pista a mà esquerra, just abans de passar el pont, que es bifurca al cap de 5 km Cal seguir la pista de mà…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…