Resultats de la cerca
Es mostren 1251 resultats
Marededeu de Caldes (la Vall de Boí)
Art romànic
Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge corresponen a…
Carl von Linné: una harmonia vital
En el pensament de Linné, les interrelacions de les ‘coses naturals’ dels “tres Regnes de la Natura” Mineral, Vegetal i Animal són infinitament complexes sense que, tanmateix, aquesta complexitat condueixi al caos Ben al contrari, manté l’harmonia entre elles i manifesta amb esclat la glòria i la saviesa del “Summe Creador” Fins els vivents més insignificants són elements essencials del dispositiu providencial que té per objecte el manteniment d’aquella harmonia Cal remarcar que Linné situa el seu pensament a l’escala del planeta sencer Per bé que la idea de biosfera és encara lluny, la de…
Sant Esteve de Lluç (Santa Llocaia)
Art romànic
Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de Sunifred,…
Sant Julià de la Cirera (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà…
Tombes de la Vinya del Giralt (Cardona)
Art romànic
Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes Ell les descriu…
Sant Genís dels Agudells (Barcelona)
Art romànic
La documentació del final del segle X esmenta, en nombroses ocasions, els Agudells —cims aguts de les muntanyes—, que formen part de la serralada de Collserola així, del 986 tenim l’expressió “ in ipsa serra que dicunt Cerola vel Agudellos ”, del 988 “ usque in ipso monte acutellos ”, i del 1046 “ montanea de Agudellos ”, per esmentar-ne algunes de significatives L’església de Sant Genís, situada en l’encreuament de camins que formaven el sender que anava de Sant Andreu a Sant Vicenç de Sarrià i el camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, no consta documentalment fins a l’inici del segle XI…
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Estudià filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà a la d’Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León El 1814 fou nomenat arxiver de l’Arxiu de la corona d’Aragó, a Barcelona, i el 1818 obtingué la consideració de…
A dos vientos. Críticas y semblanzas
Literatura catalana
Recull d’articles en llengua castellana de Ramon Domènec Perés, la major part publicats a La Vanguardia entre el 1888 i el 1892 i recollits en volum el 1892.
Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya , del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera…
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els beneficis o…
tradició
Dret català
Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
La tradició jurídica catalana es troba en les Constitucions i altres drets de Catalunya, Corpus iuris canonici i legislació canònica rebuda posteriorment, Corpus iuris civilis , doctrina comuna dels autors de dret català, canònic i romà, i opinions dels autors acceptades per les sentències de l’Audiència de Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol i per la doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina