Resultats de la cerca

L’any 2010 va ser testimoni de la primera sentència del tribunal encarregat de jutjar els crims que havien comès els khmers rojos entre el 1975 i el 1979, la qual va declarar culpable d’innombrables crims i va condemnar a 40 anys de presó l’antic director del centre d’interrogació i tortures de Toul Sleng, Kaing Guek Eav, conegut com el Duc Les desavinences entre alguns dels membres del tribunal i les dificultats econòmiques d’aquest van marcar el judici No en va, al juliol el Japó va fer una donació de més de 2 milions i mig de dòlars per garantir la seva continuïtat, consolidant-se així…

Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles sobre cinema…

Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas  president de la nova formació, i  Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…

Al final del 2011, el president Mohamed Ould Abdel Aziz va iniciar un procés de diàleg nacional amb alguns partits de l'oposició, al cap d'un any de protestes emmarcades en el context de la Primavera Àrab Aquest procés va concloure amb algunes propostes de reforma constitucional la creació d'una comissió electoral independent, la criminalització dels cops d'estat, el respecte per la diversitat cultural i el rebuig a l'esclavitud Aquestes esmenes, aprovades per l'Assemblea, tenen especial rellevància en un país on el racisme envers la població negra i l'esclavitud encara segueixen vigents…

Vida i obra El 1942 es llicencià en història a la Universitat de València,on fou professor auxiliar1942-43, i el 1948 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Madrid amb El levantamiento foráneo de Mallorca El 1943 es traslladà a Palma, on es dedicà a l’ensenyament de la geografia i la història com a catedràtic d’institut fins el 1971 També collaborà amb el CSIC 1944-63, investigant sobre l’aixecament forà a Mallorca i sobre l’època de Ferran el Catòlic al Regne de Mallorca El 1967 s’incorporà a la Secció Delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona,…

Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet, Lluís Nicolau i d…

Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al  Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies  Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…