Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
resolució
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica , introduïda per…
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques…
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2227°C, un punt d’ebullició de 4602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per G Urbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per D Coster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques tones d’hafni produïdes…
naixement
Biologia
Dret
Acció de néixer, de sortir del claustre matern el fetus viable.
La llei considera el naixement com el començament de la personalitat jurídica de les persones físiques Atès, però, que les condicions biològiques d’un naixement poden ésser variades, a més de les legislacions que reconeixen plena eficàcia jurídica al naixement d’un ésser viu, sense requisits, n'hi ha d’altres que, per a un tal reconeixement, exigeixen que el nascut sigui viable, o sia, amb una normal aptitud per a viure l’adquisició de la personalitat resta condicionada al fet que el nascut atenyi un determinat termini de vida extrauterina El dret civil espanyol, basat en…
Lluís Torner i Sabata

Lluís Torner i Sabata
© Arx. Ll. Torner
Física
Físic.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències…
Francesc Serra i Mestres
Física
Físic.
És doctor en ciències físiques per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i de Barcelona professor d’electrònica amb diferents càrrecs acadèmics a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Promotor i, del 1987 al 2006, director del Centre Nacional de Microelectrònica CSIC, el 1989 li foren atorgats el premi de la Fundació Catalana per a la recerca i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva…
Francesc Giralt i Prat
Química
Enginyer químic.
Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…
Enric Casassas i Simó
Química
Químic.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans, traduí al català…
L’activitat física durant l’embaràs
Ciències de la salut
Fins fa uns anys, a la nostra societat es tenia la idea equivocada que la dona embarassada havia de limitar al màxim les seves activitats físiques perquè l’embaràs acabés feliçment Tanmateix, però, en els estudis epidemiologies i antropològics que s’han efectuat sobre aquest tema s’ha pogut comprovar que l’activitat física no solament no és perjudicial, sinó que fins i tot millora l’evolució de l’embaràs i el part És cert que en determinades fases de l’embaràs, sobretot al començament i el final, la dona pot tenir una sensació de cansament o astènia que la indueix a reduir les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina