Resultats de la cerca
Es mostren 3588 resultats
Les linàcies
Comprenen 13 gèneres i unes 300 espècies distribuïdes per tot el món de les quals poc més d’una dotzena són presents als Països Catalans Les linàcies són, en general, plantes herbàcies i presenten les fulles esparses, petites i simples Les flors se solen disposar en inflorescències cimoses i són regulars, hermafrodites i pentàmeres Tenen els sèpals i els pètals lliures, cinc estams i un ovari superformat de dos a cinc carpels El fruit és capsular i presenta falsos septes Aspecte d’una mateta de maleïda Linum suffruticosum ben florida que mostra les flors d’un blanc puríssim…
Les aizoàcies
Aizoàcies 1 Aizoon hispanicum a planta sencera, un xic carnosa i coberta de papilles, amb flors i fruits x 0,5 b flor seccionada que mostra el fruit ja en formació i els estams soldats en grupets per la base x 2 c grana x 10 2 branca d’herba gelada Mesembryanthemum chrystallinum , planta carnosa recoberta de papilles transparents molt conspicues x 0,5 Eugeni Sierra Malgrat que aquesta és una família amb nombroses espècies gairebé 2500, repartides en uns 140 gèneres, a les nostres terres no se n’hi fan més de cinc, i encara dues hi són allòctones La majoria dels seus representants són de l’…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…
Les gesneriàcies
Aquesta família comprèn unes 2000 espècies àmpliament distribuïdes per les zones tropicals i, de forma disjunta, per les serralades dels Balcans, els Alps i els Pirineus Les gesneriàcies europees, que són només quatre espècies i es troben localitzades en petites àrees, s’han de considerar com a relictes d’una flora termòfila, prequaternària, en gran part extingida Testimonis d’aquest caràcter relictual són la seva àrea tan fragmentada, els caràcters morfològics que presenten, propis de tàxons antics, i la poca variabilitat que manifesten En general les gesneriàcies són plantes herbàcies o…
Les nimfeàcies
Nimfeàcies Flor de Nymphaea alba un cop extretes algunes peces i amb el receptacle parcialment seccionat Observeu els estams inferiors, de filament eixamplat i antera menuda, que fan el pas entre els tèpals i els estams típics, uns i altres molt nombrosos, sobre un receptacle ben aparent x 0,5 Eugeni Sierra Són aproximadament mig centenar d’herbes aquàtiques distribuïdes gairebé per tot el món Solen tenir un rizoma subterrani i fulles amples, sovint surants sobre l’aigua Les flors, en general grosses i vistoses, són, de fet, asimètriques, ja que les seves nombroses peces no es…
forsítia
Botànica
Nom de diverses espècies de Forsythia, de la família de les oleàcies, petit gènere originari d’Àsia que inclou arbusts caducifolis molt rústics cultivats als jardins europeus per l’espectacularitat de la seva florida.
Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verd fosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten molt el fred…
erugueta de l’ametller
Zoologia
Agronomia
Eruga de l’ordre dels lepidòpters, d’uns 10-12 mm de llargària i 3 mm d’amplària, amb franges grogues i negres.
Passa l’hivern refugiada a les esquerdes i rugositats de l’escorça del tronc i de les branques velles de l’ametller Abandona el refugi quan l’arbre comença a vestir-se de fulles, que rosega amb gran avidesa La papallona neix a l’estiu i immediatament pon els ous, dels quals naixeran les erugues que produiran l’atac l’any següent En algunes comarques dels Països Catalans els estralls són greus l’arbre queda sense fulles i es perd la collita A més de l’ametller, poden atacar d’altres arbres fruiters Hom les combat a la primavera amb insecticides i, durant l’hivern, amb…
arrufat
Fitopatologia
Malaltia dels presseguers i dels ametllers provocada pel fong Taphrina deformans
.
Afecta principalment les fulles i els brots tendres, però pot atacar també els fruits Les fulles malaltes generalment cauen de l’arbre, el qual pot quedar completament esfullat si l’atac és intens Els fruits no es desenrotllen o cauen els brots s’inflen i es torcen La malaltia es manifesta a la primavera, però pot persistir durant l’estiu Els gèrmens del paràsit es conserven d’un any a l’altre en els brots Són molt atacats els planters i arbres joves Com a mijtà de lluita, convé destruir durant l’hivern totes les parts atacades i prevenir la infecció amb tractaments…
aristoloquiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per set gèneres que comprenen més de 600 espècies de plantes herbàcies o llenyoses, sovint enfiladisses, distribuïdes arreu però sobretot als tròpics.
Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda…
Les teligonàcies
Constitueixen aquesta petita família mediterrània només tres espècies, de les quals una, Theligonum cynocrambe , viu a les nostres ter res Les teligonàcies són herbes de fulles ellíptiques i enteres, glabres i un xic carnoses Fan les flors unisexuals, petites i poc vistents, amb el periant molt reduït i les disposen de forma dioica, agrupades en petits glomèruls a l’axilla de les fulles les femenines, d’ovari ínfer, produeixen petits fruits secs nuciformes Pel que fa a l’espècie que ens afecta, és una herbeta tendra i sarmentosa —hom l’anomena, a Mallorca, herba…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina