Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
El monestir de Sant Cugat del Vallès
Art gòtic
Façana principal de l’església monàstica, una de les façanes monumentals més reeixides del gòtic català ECSA - GSerra Els monestirs benedictins van ser uns dels grans protagonistes de les innovacions arquitectòniques que es van produir a Catalunya entre els segles X i XII En arribar al segle XIII, però, la seva empenta ja era molt esmorteïda perquè, entre altres coses, ja havien completat la majoria dels seus programes constructius A partir d’aquesta centúria, foren els monestirs dels nous ordes –el Cister o els ordes mendicants– els que protagonitzaren l’avantguarda arquitectònica Juntament…
Sants Just i Pastor de Barcelona
Art gòtic
Interior del temple, que segueix amb poques variants el model de Santa Maria del Pi AB - GSerra La construcció de l’església gòtica dels Sants Just i Pastor, situada en un emplaçament privilegiat del cor de la ciutat medieval, s’inscriu, al segle XIV, en un procés general de renovació de les parròquies urbanes barcelonines Però els seus orígens són anteriors i, si bé hi ha indicis que és més antiga, les primeres notícies documentals de l’existència d’un temple sota aquesta advocació daten del segle X Les fonts indiquen que devia trobar-se a la part anterior del temple actual, que probablement…
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
Sant Miquel de Montclar (Pontils)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial situada prop de les ruïnes del castell de Montclar, al cim de la muntanya del mateix nom ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és situada vora les restes del castell de Montclar Mapa 34-16418 Situació 31TCF621923 L’itinerari per a arribar a l’església de Montclar és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història Tot i que el lloc de Montclar es documenta l’any 1013, la primera referència sobre l’església d’aquest indret és de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, les possessions de…
Dolor abdominal
Patologia humana
En condicions normals, a l’abdomen només es perceben espontàniament tres sensacions molestes la que desperta la gana i la necessitat de defecar i orinar Així, doncs, el dolor abdominal , un dels símptomes més freqüents del total d’alteracions orgàniques, sempre expressa l’existència d’un trastorn, per bé que en molts casos aquest sigui banal, com per exemple el clàssic dolor que ocasiona una inflamació aguda i sense importància dels intestins La sensació de dolor a l’abdomen és transmesa a l’escorça cerebral a partir de nombroses terminacions nervioses que es distribueixen especialment al…
Tipus de contracció muscular
Hom podria dir que la funció dels músculs és de contreure’s, però aquesta afirmació requereix matisacions, ja que es podria concloure que un múscul quan es contreu s’escurça necessàriament i aconsegueix amb això un moviment, la qual cosa no té lloc en tots els casos, ja que hi ha diferents tipus de contraccions musculars Tota contracció muscular es produeix quan, després de rebre l’impuls elèctric oportú que desencadena l’acció, una o més fibres musculars es contreuen, sia escurçant-se i, d’aquesta manera, escurçant també el múscul, o augmentant llur tensió En el múscul llis i en el miocardi…
Planificació per l’abandó del tabaquisme
Un cop s’ha pres la decisió d’abandonar el tabac cal fixar una data concreta per a fer-ho, i seleccionar la que sigui més adequada per això No és recomanable precipitar-se i pretendre deixar el tabac immediatament, però tampoc s’ha d’ajornar sense data determinada Si una persona fumadora pretén esperar que es presenti el dia que se senti amb forces per a deixar el tabac, el més probable és que aquesta data no arribi mai Una persona que porta anys fumant, trobarà cada dia quan es lleva algun motiu per a considerar que aquest dia no és el més adequat per a deixar de fumar Per aquest motiu, és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina