Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Alteracions cromosòmiques
Patologia humana
Genètica
Definició Hom anomena alteracions o aberracions cromosòmiques les anomalies en la dotació cromosòmica d’un individu, ja sigui en l’estructura dels cromosomes o en el nombre en què es presenten, que poden causar avortaments, diverses malformacions congènites —de vegades greus i fins mortals— o bé un conjunt de trets físics particulars juntament amb diverses dis-funcions entre les quals destaca l’endarreriment mental Freqüència Les alteracions cromosòmiques són freqüents, per bé que de vegades les repercussions són mínimes i no arriben ni tan sols a ésser diagnosticades, mentre que en altres…
Móra la Nova
Móra la Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…
Sant Baldiri de Llobregat (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista per la banda del carrer de Sant Pau dels pocs elements romànics que resten de la primitiva església, aixecada sobre estructures d’època romana F Baltà L’església parroquial de Sant Boi és emplaçada a la part alta de la vila, sota el solar de l’antic castell, avui ocupat per un hotel La façana del temple bastida sobre l’obra romànica és la que dona al carrer de la Pau Mapa 36-16420 Situació 31TDF202778 Història La primera parròquia de la vila de Sant Boi va ser construïda al lloc de l’antiga cisterna o dipòsit romà que en els primers segles de l’Imperi proveïa d’aigua la vila La…
Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès)
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure perfectament distingida l’estructura del temple amb la nau, l’absis i el campanar Rambol Aquesta antiga església parroquial es troba a la part de ponent del terme municipal de Prats de Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,7 —y 51,0 31 tdg 187510 Per arribar-hi cal situar-se just a la sortida de Prats de Lluçanès i agafar la carretera que va a Sant Pau de Pinós a mà dreta surt una pista que porta a…
La vila de Tremp
Art romànic
Situació Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava ECSA - M Catalán Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya gràcies a l’annexió…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2019
Arxivística i biblioteconomia
Documentació en general Entrada de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona © Universitat de Barcelona La tendència cap a l’accés obert de la documentació científica va fer un pas important a escala mundial amb la promulgació del Pla S, el setembre del 2018 Es tracta d’una iniciativa que pretén assolir el 2020 l’accés obert de totes les publicacions de recerca finançades amb fons públics El promou la Coalició S, formada pels òrgans de finançament de la recerca de dotze països europeus, la Fundació Bill i Melinda Gates i Wellcome Trust, i té el suport de…
Manacor
Vista aèria de Manacor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del migjorn de Mallorca.
El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…
El castell palau de Terrassa i el seu entorn
Art romànic
Situació La torre del castell palau de Terrassa Documentada des del segle IX, aquesta fortalesa donà origen a la vila medieval D Ferran La torre del Palau es troba situada darrere les cases que donen a la Plaça Vella pel costat nord Actualment s’estan portant a terme els treballs d’urbanització i rehabilitació de la torre del Palau i el seu entorn, segons el projecte de l’arquitecte E Garcés Aquest projecte preveu la possibilitat d’accedir a la torre mitjançant dos accessos, un pel carrer dels Gavatxons i l’altre pel Carrer Cremat, que comunicaran l’interior de l’illa de cases amb l’exterior…
dret de petició
Dret civil
Una de les llibertats públiques reconegudes a nombroses constitucions, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant la reparació d’un dany o perjudici, la promulgació, la modificació o l’acompliment d’una disposició legal i, en general, tot el que sigui d’interès públic o privat; normalment, són exclosos d’aquest dret els membres de les forces armades, sobretot si es tracta de reclamacions col·lectives.
Tenen dret a emprar-lo tots els majors d’edat, les persones jurídiques, les dones casades sense vènia marital De l’exercici d’aquest dret, no pot derivar-ne perjudici per al peticionari, llevat que incorri en delicte o falta
La Maquinista Terrestre i Marítima
Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina