Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, edifici del segle XI, bé que amb unes formes arcaïtzants J A Adell Santa Maria és l’església del poble d’Ermedàs, el qual es troba situat al cim d’un pujol poc enlairat, al sector occidental del terme, a uns 2 km de Garrigàs, a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG950707 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II, a partir de la qual, venint de Girona vers Figueres, després de passar Bàscara, a mà dreta i prop del punt quilomètric 752, hom troba el camí que porta al poble d’Ermedàs, el qual ja és…

Situació L’església de Sant Fruitós es troba al centre del reduït nucli de poblament compacte de Llofriu, a la plaça major Mapa 334M781 Situació 31TEG110425 L’anomenat “Ramal” és el camí que porta des de la carretera comarcal de Palamós a Girona C-255 fins al poblet de Llofriu, en uns 400 m de recorregut S’agafa a mà esquerra d’aquesta carretera, entre el trencall que mena a Palafrugell i la Barceloneta el barri situat al llarg d’aquesta carretera comarcal que pertany a la parròquia de Llofriu Història El lloc de Llofriu, en època medieval, pertanyia al terme del castell de Palafrugell És…

Situació Vista exterior de l’església des de migjorn Hom pot notar en els murs d’aquesta construcció els diversos tipus d’aparell F Baltà L’església de Santa Cristina és situada uns 2 km a ponent de la vila de Corçà, dins el seu terme municipal Es troba aïllada enmig de terrenys de conreu, a poca distància de la riba esquerra del riu Rissec Mapa 334M781 Situació 31TEG009479 Per arribar-hi cal agafar la carretera local de Corçà a Bordils L’església és entre les poblacions de Corçà i Monells és visible a l’extrem de migdia d’un camp de conreu que limita, pel costat oposat, amb la carretera…

L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al costat de la ciutat grega i del poblat local dels…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…

Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros , a l’extrem est Les campanyes realitzades el 1947 i el…

Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…

Situació Vista aèria del petit nucli de Montferrer centrat per l’església parroquial de Santa Maria, on és visible també l’esglesiola de Sant Lluc, en l’àmbit del cementiri ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli, poc agrupat, de Montferrer Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′ 21″ N - Long 2° 34′ 7″ E Per a arribar a Montferrer cal seguir la primera part de l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un altre itinerari s’inicia a la mateixa carretera D-115 continuant fins al poble del Tec, d’on surt la carretera D-44 que porta a aquest poble en…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…