Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Bibliografia general referent al romànic del Maresme
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…
Noms i adjectius
El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia…
Romà el Melode
Música
Himnògraf, el més cèlebre entre els antics poetes bizantins.
Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més extensa -bé…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc…
notació
Música
Conjunt de sistemes gràfics que constitueixen el llenguatge emprat per a escriure, interpretar, memoritzar i ensenyar la música.
Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…
Bibliografia
Els temps prehistòrics i antics fins al segle V Introducció Binford, LR En busca del pasado , ed Crítica, Barcelona 1988 Diversos autors 10 anys d’Arqueologia a Catalunya 1981-1990 , “Cota Zero Revista d’Arqueologia i Ciència”, núm 8, Vic 1992 Diversos autors Mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria , “Cota ZeroRevista d’Arqueologia i Ciència”, núm 4, Vic 1988 Hodder, I Interpretación en arqueología Corrientes actuales , ed Crítica, Barcelona 1988 Martínez Navarrete, Ma I Una revisión crítica de la prehistoria española la Edad del Bronce como paradigma…
Bibliografia general referent al romànic del Rosselló
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…
Bibliografia general referent al romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell
Art romànic
Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar, J Influences antiques dans l’art du moyen âge français…
Sant Bartomeu d’Albinyana
Art romànic
Situació Vista parcial de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada, únics elements que palesen l’origen romànic d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és al centre del poble d’Albinyana, situat a uns 6,5 km del Vendrell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF733674 Història Sant Bartomeu d’Albinyana fou una església lligada a Sant Cugat del Vallès des del segle XI L’any 1040 Guitard, abat de Sant Cugat del Vallès, establí a Bernat Odegarii el castell d’Albinyana amb els seus termes i les seves pertinences amb la condició que construís el castell, i que dins el…
Dámaso Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, filòleg i crític literari.
Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes positivistes, es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina