Resultats de la cerca
Es mostren 3526 resultats
Altafulla
El castell dels Montserrat, a la part més alta de la vila d’Altafulla
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la zona costanera.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…
El castell palau de Terrassa i el seu entorn
Art romànic
Situació La torre del castell palau de Terrassa Documentada des del segle IX, aquesta fortalesa donà origen a la vila medieval D Ferran La torre del Palau es troba situada darrere les cases que donen a la Plaça Vella pel costat nord Actualment s’estan portant a terme els treballs d’urbanització i rehabilitació de la torre del Palau i el seu entorn, segons el projecte de l’arquitecte E Garcés Aquest projecte preveu la possibilitat d’accedir a la torre mitjançant dos accessos, un pel carrer dels Gavatxons i l’altre pel Carrer Cremat, que comunicaran l’interior de l’illa de cases amb l’exterior…
El taller i els forns de ceràmica grisa del castell de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Cambra de cocció i graella d’un dels forns de ceràmica Jordi Enrich Aquesta terrisseria artesanal és situada a una altitud de 340 m i sobre el curs del riu Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF910971 S’hi arriba per mitjà d’un brancal que surt de la carretera de Capellades a Martorell i que mena a una urbanització denominada del “Castell de Cabrera” L’esmentat trencall arrenca concretament del pont sobre el riu Anoia, prop de la població de Capellades, al costat dret del riu A peu d’uns carrers de la urbanització residencial i a uns 150 m del castell podem apreciar l’existència d’unes…
La cartografia al llarg dels segles
Els primers exemples de mapes Molts pobles del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà van fer, com a mínim 2 500-3 000 anys abans del naixement de Crist, dibuixos que podem considerar veritables mapes Els assiris i els egipcis, per exemple, van ser hàbils cartògrafs Aquests dos pobles foren els autors dels mapes més antics coneguts fins ara una tauleta d’argila trobada a la Mesopotàmia septentrional i que representa aquesta regió, i un papir que representa una vall de Núbia amb jaciments d’or Els fenicis i els cartaginesos, pobles dedicats a la navegació i el comerç, també van ser molt…
La ciutat de Tortosa
Art gòtic
Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…
La ciutat de Girona
Art gòtic
L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…
La influència septentrional: el flamenquisme i l’influx germànic
Art gòtic
Santa procedent del monumental sepulcre d’alabastre del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la capella de Sant Pau de la catedral de Girona, ara conservada al Museu de la Catedral ©R Manent L’estil internacional, que havia arribat a Catalunya cap al final del segle XIV, aconseguí evolucionar amb èxit i adaptar-se a les peculiaritats locals Havia estat la tendència artística dominant fins ben entrada la dècada dels cinquanta, tot i que en el seu darrer període alguns dels escultors que consten actius a Catalunya ja havien començat a experimentar puntualment amb les noves modes flamenques, com és el…
El marc geogràfic del romànic de la Selva
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…
Museística 2011
Museologia
Malgrat la forta crisi econòmica que afecta durament el sector cultural, diversos equipaments museístics, de nova creació o remodelats, es van posar en marxa durant el 2011 A la capital catalana va obrir les portes el Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ocupa el gran edifici triangular del Parc del Fòrum, dels arquitectes Herzog i Meuron 2004 Amb una dimensió de 9000 m 2 distribuïts en dues plantes, disposa de modernes installacions i ofereix serveis i programes per a tots els públics, organitzats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure Tot i la…
la Jonquera
Vista aèria de la Jonquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…