Resultats de la cerca

Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme A Bastardes Aquesta església es troba al cantó de ponent del terme, prop de la riera de Navel i del molí de Querol, de Montmajor, a la quadra que porta el mateix nom L’edifici s’erigeix dalt d’un puig, a uns 500 m de la masia de Balaguer Per anar-hi cal agafar la carretera de Navars a Serrateix Al quilòmetre 10, davant mateix de l’església de Viver, hom veurà un rètol que diu “ST JOAN DE MONTDARN” cal agafar aquest camí i fer quatre quilòmetres i mig fins a Montdarn a través d’una pista força…

Situació Aspecte que ofereix des de ponent l’església, que constitueix un edifici molt modificat L Prat Geogràficament i històrica aquesta església es troba situada dins l’antic comtat de Berga, a la falda de migjorn de la serralada d’idèntica toponímia i dins el territori de la baronia de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG790319 Els camins d’accés són un per la carretera de terra que, des de la de Torà a Solsona, a uns 26 km de Solsona i a 1 km de Torà, arrenca en direcció a Ardèvol Des d’allí hom pot adreçar-se cap al santuari que hi ha al cim de la serralada i, amb 1 400 m més vers migjorn…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Santa Margarida de la Vilella des del costat nord-est L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, a frec amb la comarca del Berguedà, al vessant occidental de la serra de Travil hi ha l’esglesiola de Santa Margarida, envoltada de nord-oest a nord-est pels tossals de les Monges i de Casòliba i les serretes de cal Bertran i les Bassetes, i a migjorn per les fraus de Vilella vers el sud-est, l’horitzó s’eixampla i es pot veure una bona part de la serra dels Batets i de la serra i pla de Busa Mapa 292M781 Situació 31TCG932576 Gairebé…

Situació El llogaret d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda situada dins el municipi d’Odèn, i també romànica Vista exterior de l’església de Sant Agustí d’Isanta des de llevant A primer terme, diversos murs del castell L Prat Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG774617 Per tal d’anar-hi, cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a l’hostal del cap del Pla 13,…

El teatre d’Àngel Guimerà Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine París, 1933, el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu Terra baixa Difusió d’un drama teatral JJ Achille Bertrand explicà, per exemple, la seva transformació de Terra Baixa en òpera, amb música de Jaume Pahissa, i les seves traduccions Tierra baja en castellà, Tiefland en alemany, La Catalane en francès, que fou adaptada com a òpera…

Després de rebre la primera formació musical dels seus pares, a quinze anys començà a estudiar violí amb FT Wexschall, i teoria i composició amb AP Berggreen Feu el seu debut com a violinista el 1833 El 1840 compongué Efterklange af Ossian 'Ecos d’Ossian', obertura de concert, opus 1, amb la qual guanyà un premi de composició de la Societat Musical de Copenhaguen El moment més decisiu de la carrera de Gade fou quan Mendelssohn rebé amb entusiame la partitura de la seva Simfonia núm 1 , en do m, opus 5 1842, estrenada amb èxit el 1843 a Leipzig A partir de llavors començà una fructífera…

El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…

El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu Més…

El nom acostuma a utilitzar-se principalment per a les composicions per a cinc instruments del repertori clàssic, romàntic i modern, o per als conjunts de cinc cantants solistes en òperes Composicions vocals i instrumentals renaixentistes o barroques escrites ’a cinc’ com nombrosos madrigals, motets, fantasies per a grups de violes, etc podrien ser anomenades també quintets, però no és usual de fer-ho Entre les formacions de quintet instrumental estandarditzades tenen especial importància el quintet de corda dos violins, viola, violoncel i un cinquè instrument variable, el quintet amb piano i…