Resultats de la cerca
Es mostren 2700 resultats
música de Geòrgia
Música
Música desenvolupada al país asiàtic de Geòrgia.
Al llarg de la història ha estat dominada per perses, bizantins i àrabs fins que, al segle IX, la dinastia bagràtida n’inicià la reconquesta Durant el regnat de la reina Tamar 1184-1212, Geòrgia visqué una època d’esplendor cultural, però al segle XIII els mongols i després els turcs i els perses envaïren el territori El 1801 fou annexada a Rússia i els tsars aplicaren una política de russificació del país Això portà al naixement d’un moviment de resistència nacional que es manifestà en tots els àmbits de la cultura, entre els quals la música El 1936 Geòrgia passà a ser una de les quinze…
música de Bielorússia
Música
Música desenvolupada a Bielorússia.
Música culta Territori històricament disputat per russos, polonesos i lituans, des del segle XVIII el país restà sota el domini de Moscou, que hi imposà una intensa política de russificació i dificultà, o fins i tot perseguí, les manifestacions de la cultura bielorussa, amb la qual, no obstant això, Rússia comparteix l’heretatge eslau A Bielorússia, les primeres representacions operístiques daten dels anys trenta del segle XIX i tingueren lloc a Minsk, la capital El repertori era format per òperes italianes, germàniques i russes Després de la creació de la República Socialista Soviètica de…
música de Letònia
Música
Música desenvolupada a Letònia.
La capital és Riga Música culta Fins al segle XII es tenen poques notícies sobre l’existència d’una música culta a Letònia Durant segles els letons foren serfs al servei dels cavallers teutons, i la població germànica marcà la història de la vida musical al país Se sap que al segle XIII tenien lloc representacions de misteris, camp en què destacava la catedral de Riga, que disposava d’una escola annexa i d’un cor, documentat des de la meitat de la centúria El segle XVI portà el luteranisme, i fou llavors que aparegueren els primers llibres de cants en l’idioma autòcton Al segle XVII es…
música de Florència
Música
Música desenvolupada a Florència (Itàlia).
Gràcies a la seva prosperitat econòmica, Florència ha estat durant molt de temps un important centre cultural i musical Els documents més antics aporten informació sobre les activitas musicals de la ciutat ja al segle IV, quan sant Ambròs hi instituí l’ús del cant dels himnes i salms antifonals Als segles següents, la música eclesiàstica s’interpretà amb resultats notables a les capelles de les esglésies de la ciutat, en particular a Santa Maria Novella i a la catedral També cal esmentar la importància de la constitució de les companyies de laudesi , confraries laiques dedicades a l’oració i…
música de Perpinyà
Música
Música desenvolupada a Perpinyà (Rosselló).
Té l’origen en una villa romana i és esmentada per primera vegada en un document de l’any 927 Gairebé un segle després, el 1025, es consagrà l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb la presència del comte Gausfred II de Rosselló Més tard l’església fou ampliada 1324, i esdevingué catedral a partir del 1602 El 1172, Perpinyà passà a les mans d’Alfons I de Catalunya i Aragó, i a la mort de Jaume I fou la capital del Regne de Mallorca 1276 i, com a tal, visqué el seu període de màxima esplendor política, econòmica i artística El 1344, Pere el Cerimoniós assetjà i ocupà la ciutat…
Gabriel Brnčić Isaza
Música
Compositor i pedagog d’origen xilè.
Vida Format al Conservatori Nacional de Santiago de Chile, estudià violí, oboè i composició, i fou deixeble, en aquesta disciplina, de Gustavo Becerra-Schmidt Posteriorment anà a Buenos Aires, on feu estudis de postgrau de composició i de música electroacústica al Centro Latinoamericano de Altos Estudios Musicales CLAEM gràcies a una beca del centre Fou en aquest mateix centre on entrà en contacte amb alguns dels més destacats membres de l’avantguarda musical, com I Xenakis, J Cage, L Nono i també AE Ginastera, Kropfl i G Gandini S’interessà per la composició musical amb mitjans…
,
Luigi Nono

Refugi de pecadors (1882), de Luigi Nono (Galeria d’Art Modern, Roma)
© Corel
Música
Músic italià.
Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la…
,
Arnold Franz Walter Schönberg
Música
Compositor i pedagog austríac naturalitzat nord-americà.
Vida Fou una de les figures més importants dins la història de la música del segle XX juntament amb Igor Stravinsky La seva família, jueva, s’installà a Viena, on nasqueren Arnold i els seus germans Ottilie i Heinrich Foren educats dins l’ortodòxia jueva i tots mostraren des de ben petits aptituds per a la música Ottilie esdevingué cantant professional Arnold fou bàsicament autodidacte i aprengué a tocar el violoncel gairebé tot sol, només amb alguns consells orientatius d’un amic seu, Oskar Adler Les seves primeres obres foren duets de violí i arranjaments d’obres per a banda de música i d’…
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres…
Paul Marie Théodore Vincent d’Indy
Música
Compositor, professor i teòric francès.
Vida Fill d’una família aristocràtica de tradició militar, fou educat en un ambient d’estricta moralitat per la seva àvia paterna Aquesta, juntament amb el seu oncle Wilfrid d’Indy compositor i alumne de C Franck, l’inicià en l’estudi de la música A l’edat d’onze anys rebé lliçons de piano de L Diémer i AF Marmontel, i a partir del 1865 amplià la seva formació amb estudis d’harmonia amb A Lavignac, amb qui posteriorment treballà l’orquestració Tot i l’oposició del pare, que volia dirigir la seva carrera cap als estudis de dret, Vincent d’Indy estava decidit a dedicarse a la música, i ja el…