Resultats de la cerca
Es mostren 5378 resultats
Sant Serni de Vilamantells o del Grau o Santa Maria del Grau (Guixers)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom pot veure clarament com l’edifici fou sobrealçat al sector de l’absis fins atènyer l’altura de la coberta de la nau L Prat Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau, o també Santa Maria del Grau, és una ermita situada a la banda de ponent del terme, sota del coll de Jou, tocant la rasa de les Valls i Roca Foradada a migjorn, amb Port de Comte al cantó nord-occidental Mapa 292M781 Situació 31TCG822658 A 1500 m de la carretera que va de Sant Llorenç a Solsona surt una pista a mà esquerra —camí del santuari de Lord—, la qual…
Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc (Campome)
Art romànic
Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…
Oswald von Wolkenstein
Música
Poeta i compositor tirolès.
Vida Segon fill d’una família noble, les dades que es tenen sobre els seus anys de joventut no són gaire abundants Serví com a patge i, posteriorment, emissari de diferents membres de la noblesa tirolesa, i realitzà missions diplomàtiques per a l’emperador Segimon, la qual cosa li permeté viatjar i familiaritzar-se amb diverses llengües Participà en els concilis de Constança i Basilea, i en el Reichtag de Nuremberg el 1431 Durant una part de la seva vida residí al castell de Hauenstein, prop de Bozen Tirol del Sud, defensant els interessos de l’arquebisbe de la localitat Estigué enamorat d’…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…
Aparell digestiu

L’aparell digestiu realitza una funció bàsica: l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme requereix per a poder desenvolupar les funcions vitals
AlbanyColley (pixabay.com)
L’aparell digestiu es compon d’un conjunt d’òrgans molt diversos, als quals corresponen funcions adequades a la intervenció en el complex procés de l’alimentació Cal tenir en compte que la finalitat d’aquest procés consisteix en l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme necessita per a formar i mantenir els teixits que el componen, com també per a l’obtensió de l’energia necessària per garantir les funcions vitals Esquemàticament, l’aparell digestiu es compon d’un tub llarg que travessa l’interior de l’organisme, des de la cara fins a l’anus, format per diversos segments o…
Orella: oïda i equilibri

Orella esquerra
CC0
L’orella constitueix una estructura sensorial complexa que actua com a òrgan del sentit de l’oïda i intervé en el manteniment de l’equilibri corporal L’oïda és un sentit molt important Cal tenir en compte que és prioritari en la comprensió de la parla, basada en l’emissió de sons articulats, que és el mitjà de comunicació principal en la societat L’orella es troba adaptada a la percepció preferent dels sons que corresponen a la veu humana, i qualsevol mena de dèficit auditiu pot provocar dificultats en la relació social De vegades es tracta, simplement, d’un dèficit mínim, que hom no…
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…
Josep Puig i Cadafalch
Historiografia catalana
Arquitecte, polític i historiador de l’art.
Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…
Miquel Oliva i Prat
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Vida i obra Durant els seus anys de vida activa estudià des de la prehistòria fins a l’època moderna Tanmateix, el seu nom es lliga a les excavacions de l’ oppidum indiget del puig de Sant Andreu Ullastret, Baix Empordà Entrà en el món de l’arqueologia de la mà de Francesc Riuró, i durant molts anys collaborà amb L Pericot i M Almagro Fou conservador i, més tard, director del Museu Arqueològic de Girona, director del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació i delegat provincial de Belles Arts La seva tasca en la protecció del patrimoni monumental d’aquestes terres s’…
Francesc Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega i Eixea
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…
,