Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
Nicotina en el tabac
La nicotina és considerada la substància més genuïna que conté el fum del tabac, ja que és la principal responsable del seu sabor i dels seus efectes fisiologies i, per tant, la més implicada en l’addicció física al tabac També és una de les substàncies més nocives que conté el fum del tabac La nicotina és un alcaloide natural, que és sintetitzat en les arrels de la planta del tabac i que es diposita en les seves fulles Es tracta d’una substància altament tòxica, ja que l’administració intravenosa de 50 mg de nicotina en una sola dosi pot causar la mort a una persona adulta El fum produït per…
El que cal saber de lesions de la pell i mucoses
Immediatament després de produir-se una contusió, és molt útil refredar la zona lesionada, per tal d’evitar la formació d’un hematoma i de reduir el dolor També és convenient aixecar la part del cos lesionada i bellugar-la com menys millor Qualsevol ferida s’ha de destapar bé, separant la roba que la pugui cobrir, per tal d’examinar-la adequadament Si s’observa una hemorràgia, la primera cosa que cal fer, especialment si és intensa, és aplicar els mètodes d’hemostàsia adequats per tal d’aturar-la Un cop controlades les possibles hemorràgies, s’ha d’efectuar una bona neteja de la ferida És…
Digestió i absorció dels glúcids
Els glúcids són ingerits majoritàriament en forma de polisacàrids i disacàrids, ja que els aliments no solen contenir quantitats importants de monosacàrids en forma pura La digestió química del midó, que està compost per nombroses molècules de maltosa, comença a desenvolupar-se en la cavitat bucal, quan el bol alimentari és atacat per la ptialina o amilasa salival , un enzim contingut a la saliva, que té la propietat de desdoblar aquest compost Aquest procés d’hidròlisi es desenvolupa, però, de manera incompleta, ja que, després de la deglució, que es produeix amb rapidesa després de mastegar…
Pell i annexos en la vellesa
La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…
Gabriel García Márquez

Gabriel García Márquez
Literatura
Escriptor colombià conegut també amb el sobrenom de Gabo.
Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva obra de ficció…
Just Pastor Fuster i Taronger
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf, llibreter i erudit.
Vida i obra Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, Manuel Fuster i Membrado , al carrer de la Corregiria, que esdevingué centre de reunió del nucli illustrat valencià creat al voltant dels germans Maians i Siscar — Gregori i Joan Antoni —, dins el qual hi havia Francesc Vicent Pérez i Baier , Francesc Xavier Borrull i Jaume Villanueva i Astengo , entre d’altres Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, i en concret per la…
, ,
música de l’Iran
Música
Música desenvolupada a l’Iran.
Pèrsia, que Rida Khān Pahlawī denominà Iran des del 1935, comprenia antigament diverses regions d’alta cultura amb ciutats molt antigues on vivien grups ètnics diferents, i separades les unes de les altres per estepes o deserts Abans de la conquesta d’aquest país pels musulmans, l’imperi sassànida s’estenia pels actuals territoris de l’Iran i l’Iraq Malgrat la seva arabització parcial, la conquesta islàmica de Pèrsia no sembla haver influït gaire en la cultura musical preislàmica, que assolí un alt nivell de desenvolupament durant el període sassànida 226-651 i, sobretot, durant el regnat de…
música de Myanmar
Música
Música desenvolupada a Myanmar.
La seva població és majoritàriament d’ètnia birmana, que juntament amb el poble dels arakans ocupa les planes de la Birmània central Els karen, els mon, els xin, els xan i els katxin són els principals pobles de les muntanyes La major part de la població és de religió budista, però també hi ha minories cristianes, musulmanes i animistes Cada un dels diferents pobles que formen Myanmar té una música amb característiques pròpies, la qual cosa ha generat una gran varietat de gèneres musicals i diverses formes de música popular La música culta es desenvolupà principalment a la cort de Mandalay La…
música de Florència
Música
Música desenvolupada a Florència (Itàlia).
Gràcies a la seva prosperitat econòmica, Florència ha estat durant molt de temps un important centre cultural i musical Els documents més antics aporten informació sobre les activitas musicals de la ciutat ja al segle IV, quan sant Ambròs hi instituí l’ús del cant dels himnes i salms antifonals Als segles següents, la música eclesiàstica s’interpretà amb resultats notables a les capelles de les esglésies de la ciutat, en particular a Santa Maria Novella i a la catedral També cal esmentar la importància de la constitució de les companyies de laudesi , confraries laiques dedicades a l’oració i…
música de Perpinyà
Música
Música desenvolupada a Perpinyà (Rosselló).
Té l’origen en una villa romana i és esmentada per primera vegada en un document de l’any 927 Gairebé un segle després, el 1025, es consagrà l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb la presència del comte Gausfred II de Rosselló Més tard l’església fou ampliada 1324, i esdevingué catedral a partir del 1602 El 1172, Perpinyà passà a les mans d’Alfons I de Catalunya i Aragó, i a la mort de Jaume I fou la capital del Regne de Mallorca 1276 i, com a tal, visqué el seu període de màxima esplendor política, econòmica i artística El 1344, Pere el Cerimoniós assetjà i ocupà la ciutat…