La nicotina és considerada la substància més genuïna que conté el fum del tabac, ja que és la principal responsable del seu sabor i dels seus efectes fisiologies i, per tant, la més implicada en l’addicció física al tabac. També és una de les substàncies més nocives que conté el fum del tabac.
La nicotina és un alcaloide natural, que és sintetitzat en les arrels de la planta del tabac i que es diposita en les seves fulles. Es tracta d’una substància altament tòxica, ja que l’administració intravenosa de 50 mg de nicotina en una sola dosi pot causar la mort a una persona adulta. El fum produït per la combustió d’un cigarret estàndard conté una quantitat de nicotina variable entre 0,1 i 3 mg. Quan es fuma, del 30 al 90% de la nicotina continguda en el fum inhalat és absorbida a nivell de la mucosa bucal i dels pulmons, i s’incorpora a la circulació general. D’aquesta manera, una persona molt fumadora pot arribar a absorbir més de 50 mg de nicotina al dia, en diverses dosis.
En diferents estudis, hom ha determinat que el consum de cigarrets baixos en nicotina no redueix significativament la concentració d’aquest alcaloide en la sang de la persona fumadora. Probablement, això és degut al fet que el fumador tendeix inconscientment a mantenir constants els nivells de nicotina i, si els cigarrets en contenen una baixa proporció, fa pipades més profundes, aprofita més els cigarrets o en fuma un nombre més gran.
La distribució de la nicotina des del cigarret a tot l’organisme és molt ràpida. Als 7 segons de la primera pipada ja es troba en el cervell i als 20 segons en el dit gros del peu. Els nivells màxims de nicotina en la sang es produeixen cap als 10 minuts i, a partir d’aquest moment es va metabolitzant i eliminant, de manera que, cap als 40 minuts ja s’han reduït a la meitat. L’eliminació de la nicotina i els seus derivats es produeix a través de l’orina i de les secrecions corporals. En la dona fumadora que alleta, també és eliminada a través de la llet materna, que pot arribar a contenir 0,5 mg de nicotina per litre.
La concentració màxima de l’alcaloide es produeix en el cervell, en els ganglis del sistema nerviós simpàtic i en la medul·la suprarenal. En les estructures nervioses, la nicotina altera l’acció de les substàncies neurotransmissores, responsables de la conducció de l’impuls nerviós i, com a conseqüència, produeix diverses modificacions en les funcions que aquestes controlen. Així, hom ha pogut comprovar experimentalment que la nicotina fa augmentar la pressió arterial i la freqüència de les contraccions cardíaques, efectes responsables del fet que s’incrementi el treball que desenvolupa el múscul cardíac. La nicotina també produeix una intensa constricció dels vasos sanguinis i, com a conseqüència d’això, l’aportació de sang als teixits és reduïda i en disminueix, per tant, l’oxigenació; aquest efecte es fa evident, per exemple, perquè es redueix la temperatura cutània.
La nicotina produeix efectes complexos sobre el sistema nerviós central. Entre d’altres, actua com a estimulant del centre respiratori, la qual cosa augmenta la freqüència dels moviments respiratoris; també té efectes estimulants sobre el centre emètic i això facilita l’aparició de nàusees i vòmits; i fins i tot actua sobre el centre de la fam i disminueix l’apetit. A dosis elevades pot provocar tremolors i fins i tot convulsions en cas d’intoxicació massiva.
També té efectes sobre el sistema endocrí i les glàndules exocrines. Així, redueix la secreció pancreàtica d’insulina i ocasiona per tant un augment de la glucèmia, és a dir, del nivell de glucosa en la sang. En canvi, estimula la secreció d’hormona antidiürètica i redueix per tant la formació d’orina. Altres efectes que exerceix són un increment de la secreció de suor, de saliva i de sucs gàstrics.
Tots aquests efectes són més evidents quan una persona s’inicia en l’hàbit de fumar, per la qual cosa els primers cigarrets poden produir un important trastorn general, amb diversos símptomes: malestar general, vertigen, nàusees, vòmits, sudoració i fins i tot lipotímia. Tanmateix, com que el seu consum origina tolerància, a mesura que una persona s’habitua al tabac, el seu organisme s’adapta als efectes de la nicotina i no presenta aquests trastorns. Malgrat això, els efectes nocius persisteixen i predisposen al desenvolupament de diversos trastorns i malalties, tal com és descrit en un altre apartat.