Resultats de la cerca

Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la…

Dirigida pel mateix Casals, entre els membres inicials hi havia el mateix Enric Casals com a primer violí, Enric Ainaud com a primer violí adjunt i Bonaventura Dini com a primer violoncel L’orquestra depenia d’un patronat, creat també per Pau Casals, el president del qual era Josep Soldevila El comte de Lavern, Josep Montoliu, Carles Vidal-Quadras, Francesc Cambó, Claudi Sabadell, Jeroni de Moragues, Lluís Guarro i Felip Capdevila completaven la junta de govern, i Joaquim Pena era el secretari general de l’orquestra El seu primer concert tingué lloc al Palau de la Música Catalana el 13 d’…

Estudià cant a Milà i debutà el 1952 amb el paper de Violetta La Traviata El mateix any obtingué el premi de l’Associació Lírica de Milà, que li permeté cantar la mateixa òpera al Teatro Nuovo El 1953 debutà al Teatro alla Scala amb el paper de Walter en La Wally , d’Alfredo Catalani El 1957 inicià la seva carrera internacional en substituir M Callas al Festival d’Edimburg en La sonnambula , de V Bellini, i posteriorment hi interpretà amb èxit personatges d’òperes del mateix compositor, i també de M Glinka, Ch Gounod i G Verdi El 1960 es presentà a l’Òpera de Chicago amb el paper de Mimí, i…

Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador , fou redactor en cap de la revista Película  1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la Ciutat Comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per Amèrica i la…

El seu germà Camil li ensenyà les primeres nocions de solfeig Estudià harmonia i composició a Barcelona amb Josep Ribera Després d’un quant temps d’exercir de mestre de capella en un asil de Màlaga, ocupà el mateix càrrec a Barcelona al Collegi de Nostra Senyora del Loreto Fou un dels fundadors de l' Orfeó Català 1891, al qual dedicà les seves obres corals Es destacà especialment en el gènere teatral, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva força lírica Algunes de les primeres obres seves són escrites en collaboració amb J Giménez, R Calleja i A Saco del Valle El 1895 estrenà al Teatre…

Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959,  Cant indígena 1959,  Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del…

Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme municipal de Sant…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…