Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Vila fortificada de Sant Celoni
Art romànic
El recinte emmurallat Aquesta és l’única torre que es conserva de la fortificació documentada des del segle XII i ampliada al XIV Rambol L’església de Sant Celoni agrupà el primer nucli de població i va donar nom a la vila La situació òptima de l’església, a mig camí entre Barcelona i Girona, prop de l’antiga Via Augusta i la “Strata Francesca”, afavorí la formació d’un nucli fortificat dins els dominis dels Agudes-Montseny, que cediren el domini del lloc a l’orde militar dels Hospitalers l’any 1151, que perdurà fins el 1405 Els Hospitalers establiren la seva comanda el 1319 La construcció d’…
Sant Martí del Montseny
Art romànic
Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…
Observacions finals
El període que s’analitza aquí s’allargassa des de la darreria dels anys cinquanta i els primers dels seixanta fins als anys 1901-2 La data inicial és marcada per la inflexió definitiva del règim de la Unió Liberal en el territori espanyol la guerra d’Àfrica, iniciada el 1859 marca el darrer moment de simpatia compartida per Isabel II Per a la Catalunya del Nord el referent polític equiparable és el cop d’estat de Lluís Napoleó del 1851 En el camp cultural, el 1859 fou l’any de la reinstauració dels Jocs Florals el 1858 es va publicar la segona edició del Gaiter , el 1862 les dues de L’…
L’islam
Aquest mapa mostra la difusió de l’islam, practicat aproximadament pel 20% de la població mundial vegeu els mapes 32, 34 i 35 Les àrees amb un percentatge més alt entre un 91 i un 100% de musulmans són el Magrib i els països del Pròxim Orient fins a l’Índia Després trobem entre el 51 i el 90% de musulmans als països del nord d’Àfrica, a més de Somàlia, les antigues repúbliques soviètiques de l’Àsia central, Bangladesh i Indonèsia l’únic país del continent europeu que té més del 51% de població musulmana és Albània Després venen països que tenen entre el 21 i el 50% de musulmans alguns països…
La morbiditat
Els quatres mapes que es presenten illustren i quantifiquen la distribució de quatre de les principals malalties que afecten la humanitat la sida, la malària, el còlera i la febre groga Les dues primeres, juntament amb la tuberculosi, es troben entre les principals causes de mortalitat al món Són malalties que principalment es donen alhora a les zones tropicals de la Terra la tuberculosi i la sida tenen, a més, caràcter pandèmic El tractament d’aquestes malalties no es redueix exclusivament a una inversió en medicació o en millores sanitàries, sinó que fa necessari transformar les condicions…
Els riscos socials
El risc, la possibilitat que s’esdevingui algun fet que posi en perill vides humanes i béns, és una de les variables més importants de la societat contemporània, que ha generat els grans negocis financers de les assegurances, i cada Estat i cada grup social s’hi enfronta de manera ben diversa Aquests sis mapes representen una primera aproximació a la importància d’alguns riscos deguts a l’activitat econòmica i social En els quatre primers mapes s’han localitzat els llocs en què s’han produït els accidents més greus, pel nombre de morts, deguts al factor humà Així, doncs, s’han cartografiat…
Les llengües oficials
Els experts calculen que menys d’un quatre per cent de les llengües del món gaudeixen d’algun tipus d’ús oficial, és a dir, un ús que ha estat establert jurídicament i que es vincula al govern, a l’administració pública, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació Aquest mapa mostra com l’oficialitat d’un reduït grup de llengües, moltes d’elles europees, s’ha estès per una gran quantitat d’estats dels cinc continents La majoria d’estats d’Europa i alguns d’Àsia especialment del sud-est han promogut una llengua oficial que se sol identificar amb la llengua nacional de la…
El Pallars
El Pallars és una de les regions naturals de Catalunya més ben definides, tant des del punt de vista geogràfic com històric El criteri geogràfic predominant per a precisar-ne l’àmbit és l’hidrogràfic el Pallars és la conca de la Noguera Pallaresa, amb les estretes valls secundàries que conflueixen a aquest riu, des de la zona axial dels Pirineus, a la partió de les aigües vers els vessants atlàntic i mediterrani, fins a la gran alineació muntanyosa de la serra de Montsec, la més destacada de les Serres Exteriors Pre-pirinenques, que forma el seu límit meridional És una comarca allargassada en…
La masia: habitatge, explotació i defensa
Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya proliferaren…