Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
Bibliografia sobre fongs i líquens
MIXOMICETS Obres generals de consulta Alexopoulos, C J 1973 «The Myxomycetes» In G C Ainsworth F K Sparrow i A S Sussman eds «The fungi», vol 4B, p 39-60 Academic Press, Nova York Bonner, J T 1967 «The cellular slime molds» Princeton University Press, Princeton Emoto, Y 1977 «The Myxomycetes of Japan» Sangyo Tosho Publishing Co, Tokio 263 p Gray, W D i C J Alexopoulos 1968 «Biology of the Myxomycetes» Ronald Press Co, Nova York López-Sànchez, E, M Honrubia, E Gracia i F J Gea 1987 «Revisión bibliográfica sobre la biología de los Mixomicetos» Serie Micológica, Univ de Múrcia Karling, J S 1968…
Nepal

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
La muralla romano-comtal de Barcelona
Art romànic
Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…
El paisatge vegetal de la Depressió Central catalana (territori sicòric)
La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes 300-400 m, d’acord amb la línia Tamarit-…
Noruega

Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
Arquitectura sòlida i arquitectura efímera
En apropar-nos a la realitat de l’arquitectura popular, que es troba en l’àmbit rural, cal considerar les característiques geogràfiques de l’indret, l’ús d’aquesta arquitectura com a hàbitat o magatzem o vinculada a una explotació agrícola, ramadera o a una realitat pesquera, així com l’estructura de la propietat Una arquitectura que, com deia Giorgio Grassi, respon a la lògica de l’obvi Parlem d’una arquitectura que ha aconseguit quasi sempre una relació de perfecte equilibri amb l’entorn natural que la complementa, el qual en molts casos en determina la ubicació i l’orientació mateixes,…
El gran riu planetari
La fluència de les aigües Pot semblar fora de lloc, en un volum dedicat als sistemes marins i litorals, fer una incursió per la limnologia La limnologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi pluridisciplinar de les aigües que flueixen o s’estanquen damunt dels continents anomenades per això epicontinentals, les més conegudes de les quals són les dels rius i els llacs respectivament En el curs d’aquesta obra es tracta d’aquestes aigües epicontinentals dins de cada un dels grans biomes terrestres en els quals s’integren funcionalment, però les aigües epicontinentals són part, a més, d’un…
La fauna i el poblament animal de la tundra
El ventall faunístic En les condicions extremes de vida de la tundra és ben clar que els processos de formació dels conjunts faunístics, com també la dinàmica de les poblacions animals, depenen de la combinació dels factors ambientals i dels tipus de relacions interspecífiques La riquesa de medis aigualosos i l’explosió de vida de l’estiu àrtic expliquen que el principal component de la fauna de la tundra a l’estiu siguin els ocells aquàtics migradors, que exploten climes més benignes a l’hivern, estació que, a la tundra, és més favorable a alguns mamífers que no pas als ocells Rèptils i…
Mont-ras

Mont-ras en primer terme, i al fons Palafrugell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la costa, estès des dels darrers contraforts de les Gavarres.
Situació i presentació Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l’W amb Vulpellac A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona En els documents medievals el lloc és anomenat Torroella o bé Torroella de Mont-ras Aquest nom de Torroella, que pot tenir l’origen en una torre medieval o més antiga, vora la qual degué créixer el poble, és totalment oblidat El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres puig de…
Menàrguens

Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…