Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Corb marí pigmeu
La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la província de…
Portocolom

Vista de Portocolom
Drserg | Dreamstime.com
Poble
Poble i port tradicional de Felanitx (Mallorca), establert, principalment, al llarg de la ribera occidental del gran port natural de Portocolom, el més gran (60 ha) i abrigat de la costa occidental de l’illa.
És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07, sa Duana format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana, es Babo iniciat el 1912, Cala Barbacana de 1960-62, sa Bateria sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom , construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876 i es Tancat de sa Torre a l’indret de la torre de defensa construïda…
L’emigrant. 1830-1880
L’emigració catalana a Amèrica començà vers els anys 1830-35, abans que les altres emigracions ibèriques, i alentí el seu ritme cap al període 1870-80, mentre que gallecs, asturians, bascs, etc, seguiren emigrant a un ritme força intens Els milers de joves de la costa catalana que marxaren cap a Amèrica hi anaren cridats per les desenes de comerciants i navegants catalans que s’hi havien adreçat a partir del 1775 L’emigració a Amèrica i altres emigracions L’emigrant , el poema de Jacint Verdaguer que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut gairebé un himne nacional de Catalunya, és…
nūba
Música
Forma poeticomusical, la més important del repertori magribí d’origen andalusí (música andalusina).
L’estructura i l’estil de la nūba depenen i varien segons si es tracta del repertori marroquí, algerià o tunisià Pel que fa a la part poètica, es basa en textos àrabs literaris, com la moaixakha o la cassida, o dialectals, com el zajal La part musical de la nūba s’elabora a partir del sistema modal anomenat ṭab' A cada nūba correspon un ṭab' La comparació que s’ha establert entre la nūba i la forma suite característica de la música europea es fonamenta en el fet que tant l’una com l’altra són constituïdes bàsicament per cinc moviments vocals i instrumentals, mesurats…
Albert Marquet
Pintura
Pintor francès.
Format a París 1890, a l’École des Arts Décoratifs i al taller de Gustave Moreau 1897, on prengué contacte amb els futurs fauves Participà en la ressonant exposició del 1903 al Salon d’Automne Hom remarca el seu primerenc Retrat d’André Rouveyre 1904 París, Musée National d’Art Moderne tanmateix, aviat esdevingué un dels principals paisatgistes francesos, centrat en temes dels seus múltiples viatges per França, Europa, el Marroc, Egipte i Algèria El seu tema preferit fou, però, el del Sena vist des dels seus pisos parisencs Partint del fauvisme , temperà el colorisme inicial…
André Beaufre
Història
Militar
General francès i escriptor especialitzat en estratègia.
Estudià a l’Acadèmia de Saint-Cyr Participà en el desembarcament aliat al nord d’Àfrica el 1942 i serví a la Indoxina 1947-48 i 1951-52 Designat cap del grup d’estudis tàctics interaliats, cooperà a la creació de les idees estratègiques de l’OTAN El 1955 anà a Algèria, i el 1956 comandà l’exèrcit francès en l’expedició a Suez Cap de l’estat major adjunt del SHAPE 1958, representà França en el grup permanent de l’OTAN a Washington Deixà l’exèrcit el 1961 Entre altres obres, és autor d’ Introduction à la stratégie 1963, Dissuasion et stratégie 1964, Le Drame de 1940 1965, L’OTAN et…
Rafael Mira Fornés
Música
Compositor valencià.
Exiliats de la seva Alacant natal, els seus pares s’installaren a Algèria, on nasqué Rafael Format al Conservatori de València, posteriorment es traslladà a l’Escola Normal de Música de París També estudià a Ais de Provença, amb L Berio, i a Salzburg, amb I Xenakis A més dels estudis musicals, cursà arquitectura a la Universitat de València El 1981 inicià la seva carrera compositiva amb el Quartet de corda número 1 Tota la seva obra és una recerca del que Mira anomena "imatge sonora" que, segons ell, "integra totes les característiques i paràmetres musicals temps, intensitat,…
El Sàhara per la pau. 1959
El 1904, Norbert Font i Sagué publicà els primers resultats de les recerques que havia realitzat sobre el Sàhara, partint de la costa atlàntica, per conèixer-ne el sòl, la vegetació, l’existència, o no, d’aigües subterrànies, etc Els anys 1920 i durant les dècades següents, amb els germans Rubió i Tudurí al capdavant, un grup de joves, dalt d’un camió amb la bandera catalana voleiant, travessaren el desert del Sàhara, de nord a sud, des d’Algèria fins al Níger Unió euroafricana proposta del 1959 La travessia es traduí en dibuixos, aquarelles, reportatges, novelles “africanes” i, també,…
Joaquim Gatell i Folch
Geografia
Explorador.
Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc…
Jean-Jacques Servan-Schreiber
Periodisme
Política
Periodista i polític francès.
Lluità en la Resistència contra el règim de Vichy i després de la Segona Guerra Mundial es graduà en enginyeria 1947, a l'École Polythechnique, però es dedicà al periodisme, i se centrà sobretot en qüestions internacionals, i en el paper de França a la Indoxina i Algèria, advocant per la descolonització El 1953 fundà L'Express , que dirigí fins el 1977, setmanari d'una gran influència en la política francesa en alguns períodes Secretari general 1969-71 i president del partit radical socialista 1971-75 i 1977-79, fou diputat a l’Assemblea Nacional 1970-78 i ministre de reformes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina