Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
La bruixeria
Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…
Agullana

Edifici modernista de l’asil Gomis d’Agullana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i algunes masies…
Castell de Talteüll
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes de la fortificació, les quals ressegueixen el llom de la serra sota la qual s’assenta e poble de Talteüll ECSA - Gamin El castell es troba al sud-est del poble de Talteüll, a la serra que fa d’espona al poble Talteüll és situat a la riba esquerra del Verdoble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 49’ 0” N - Long 2° 45’ 3” E Hom hi arriba per la carretera D-59, la qual parteix de la D-117 a l’alçada de les Cases de Pena També s’hi pot arribar per la D-611 i la D-9 Aquesta darrera, com l’anterior, parteix de la D-117, a ponent d’Estagell Per la primera carretera,…
Cronologia del segle XX
Dates històriques i culturals 1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats 1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli Fundació de l’Associació Wagneriana 1902 Mor Verdaguer 1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure Vallespir 1904 Neix Salvador Dalí 1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut i La Veu de Catalunya Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans 1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans J Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona…
Les claus del patrimoni
El patrimoni s’acostuma a definir com el conjunt de béns que una persona, una institució o una comunitat reben de qui els ha precedit Però el Patrimoni, en majúscules, són aquells béns heretats, materials o immaterials, que per consens són considerats representatius i emblemàtics d’un país No és d’estranyar, doncs, que des del moment que es creu que hi ha certs objectes, obres, edificis o fets culturals que cal preservar per a les generacions futures, apareguin persones o institucions encarregades d’aquesta tasca El títol que es proposa per a aquest capítol fa referència al doble significat…
Josep Pla i Casadevall
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i Fígaro , i a…
, ,
Restes de construccions a la Selva de Sant Romà (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació El paratge de la Selva de Sant Romà —dit popularment a la contrada, per deformació, “Sant Arromà"— és a migdia de la població de la Selva de Mar, format per una vall molt envoltada per la muntanya, entre el coll de Sant Genís a migdia i el Mirall i el coll del Molí, a tramuntana, a l’alta conca de la riera de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG157853 Un camí porta als paratges de Sant Romà, al mas Buscató que és al centre de la vall, des de la Selva de Mar pel collet del Molí Aquest mas és a 1 km aproximadament del poble Història La selva o mata de Sant Romà és un lloc esmentat…
Sant Martí del Far (el Far d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, a la qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot veurehi la data tardana d’aquesta construcció i les modificacions que l’edifici sofrí a la part alta F Tur El Far és un poble al cim d’un pujol de poca elevació sobre les terres de la plana alluvial de l’Alt Empordà, prop del riu Manol i només a 3 km vers llevant de la ciutat de Figueres Hi ha una carretera local des de Figueres que hi porta Mapa 258M781 Situació 31TDG997779 Del petit nucli sobresurt, a la part més alta, la silueta de l’església parroquial, fortificada…
Eugeni d’Ors i Rovira
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina