Resultats de la cerca
Es mostren 1322 resultats
Sant Martí d’Escart (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era també…
capacitat
Electrònica i informàtica
Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
Normalment la capacitat d’un suport electrònic o informàtic memòries, discs magnètics, discs òptics, etc és expressada en bits o més correntment en bytes, essent en general un 1 byte = 8 bits Els valors de la capacitat aconseguits en els darrers anys ha augmentat molt, per la qual cosa és corrent utilitzar el kilobyte, representat abreujagdament per kB, que equival a 1024 bytes, i fins i tot el megabyte o MB = 1048576 bytes La nomenclatura emprada normalment per a anomenar els múltiples de les unitats de capacitat està basada en els prefixos del Sistema Internacional d’Unitats SI, encara que…
Francesc Xavier Fluvià
Historiografia catalana
Escriptor jesuïta.
Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…
Honorat Ciuró
Historiografia catalana
Historiador, literat i eclesiàstic rossellonès.
Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la casa els comptes…
Luxemburg 2016
Estat
Malgrat els escàndols i les polèmiques dels darrers anys, el país es va mantenir com a referent financer El 2016 va continuar marcat per l’obertura econòmica i financera del país, favorable a les grans empreses, i pels baixos tipus impositius al capital Amb un sistema bancari que diposa d’actius en un volum aproximadament equivalent a 16 vegades el PIB, Luxemburg va esdevenir la segona indústria de fons d’inversió més important al món, amb capacitat per a abastar l’obertura de comptes de capital i un entorn favorable a les empreses multinacionals Tot i que el sector bancari…
Jordi Alumà i Masvidal
Pintura
Esport general
Pintor.
Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans Barcelona 1897 – 1974 Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excellí És autor de diverses Suites Olímpiques , com la dels…
,
Guillem de Guimerà, gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital (1376-1377)
L’any 1376, la Cort reunida a Montsó elegí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem de Guimerà Ciutadilla, Urgell segle XIV – Barberà de la Conca 1396, gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital diputat militar Joan Berenguer de Rajadell, cavaller diputat reial Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Galceran d’Anglesola, vicari general de l’arquebisbe de Tarragona oïdor militar Hug de Santapau oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també els següents diputats per a les mostres de tropes i estimes de cavalls Galceran Satallada, pel…
Luis Bárcenas Gutiérrez
Política
Polític andalús.
Llicenciat en ciències empresarials, s’afilià al Partido Popular , partit del qual fou gerent del 1990 al 2008 i, des d’aquest any, tresorer fins el gener del 2013 Senador 2004-10, el febrer del 2009 fou imputat en el “cas Gürtel” La causa contra ell en aquest cas fou arxivada el juliol del 2011 i reoberta el març del 2011 Descobert com a posseïdor de comptes milionaris a Suïssa, el gener del 2013 el diari El País publicà unes presumptes anotacions a mà suposadament del mateix Bárcenas que revelarien una doble comptabilitat del PP, en la qual figuraven pagaments a alts càrrecs del partit,…
compòsit
Química
Tipus de material format per la fibra d’un compost introduït en la matriu d’un altre material.
La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç orgànic,…
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a llur risc o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina