Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
literatura egípcia
Literatura
Literatura de l’Egipte faraònic i del període grecoromà conservada en escriptura jeroglífica, hieràtica i demòtica.
Els seus límits cronològics van, doncs, del tercer millenni aC al segle IV dC Pel que fa als temàtics, hi ha un corpus de documents estrictament literaris Queden, doncs, fora una sèrie de fonts escrites religioses, jurídiques, científiques, etc utilitzades de vegades en el seu estudi Entre els problemes que planteja, els més complexos són escassetat dels materials, mala conservació de bastants texts, transmissió defectuosa de determinades peces i, a l’últim, dificultat extrema d’alguns dels escrits Malgrat això, el judici global sobre la literatura egípcia ha d’ésser positiu Té algunes obres…
El baldaquí i el retaule major de la catedral de Girona
Art gòtic
En la seva primera fase de realització, l’actual conjunt d’argent de l’altar major de la seu de Girona, format pel retaule i el seu baldaquí, va ser un projecte sumptuari parallel al de renovació de l’antiga catedral romànica mitjançant l’erecció d’un nou temple, d’estructura gòtica, projecte que s’inicià per la capçalera El dia 12 d’agost de 1292 el tresorer de la seu, Guillem Gaufred, llegà 10 000 sous barcelonesos per a la factura del baldaquí, però els possibles preparatius de l’inici del presbiteri gòtic vers el 1298 desviaren part d’aquest capital, i no fou fins el 1320 que l’ardiaca de…
Antoni de Llonye
Art gòtic
La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…
La projecció a Sardenya i Sicília
Art gòtic
Principals esglésies de Sardenya amb influències catalanes segles XIV-XVI R Coroneo i C Puigferrat El 1297, el papa Bonifaci VIII creà el regnum Sardiniae et Corsicae i el concedí en feu a Jaume II de Catalunya i Aragó Sardenya aleshores era dividida entre el jutjat d’Arborea, l’únic dels regnes medievals sards que pervivia, i els senyors pisans i genovesos El 1323, l’infant Alfons desembarcà a l’illa i es dirigí cap a la Càller pisana per posar-hi setge El 1326 el Castell de Càller es lliurà definitivament als catalans Amb tot, solament a Càller aquest esdeveniment clou el cicle de la…
Territoris, pintors i tallers
Art gòtic
La pintura en l’edat de l’angoixa Taula de la Mare de Déu amb el Nen i àngels procedent de l’església parroquial de Bellcaire d’Urgell Noguera Pere Garcia de Benavarri va signar al peu del tron de Maria, en una cartella que també incloïa la data, avui esborrada La seva datació fluctua entre el 1450 i el 1470 © Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El dissabte 17 d’octubre de 1472, després de les reunions preparatòries de la capitulació de la ciutat, Joan II entrà triomfant a Barcelona El Manual de novells ardits , extremadament estricte i parc en notícies al llarg…
Introducció a l’etapa inicial de l’escultura gòtica
Art gòtic
Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…
Jaume Cabrera
Art gòtic
Retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, la composició estructural del qual ha estat molt alterada, ja que l’original era de cinc carrers Jaume Cabrera el va pintar per encàrrec de la confraria de Sant Nicolau BV – GSerra De les nombroses notícies documentals que informen de la producció d’aquest pintor, només una, la que correspon al retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, fa referència a alguna de les seves obres conservades Els models estilístics d’aquest conjunt han permès atribuir un ampli catàleg d’obres a Jaume Cabrera que va més enllà de la seva…
Religió 2016
Religió
Religió catòlica En el seu tercer any com a pontífex, el papa Francesc va començar l’any nou pronunciant el missatge de la 49a Jornada Mundial de la Pau, que se celebra anualment al Vaticà, en què va fer una crida als catòlics a vèncer la indiferència Aquell mateix mes, el Vaticà va llançar el projecte El vídeo del Papa, en el qual el sant pare explica mensualment les seves intencions de pregària universal El papa Francesc també va publicar la segona exhortació apostòlica postsinodal, titulada Amoris laetitia ‘L’alegria de l’amor’, en la qual va tancar el recorregut dels dos sínodes dedicats…
Ramon Muntaner
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Després de la destrucció de la seva vila natal arran de la invasió dels francesos de Felip l’Ardit, el 1285, prengué part en la conquesta de Menorca amb Alfons el Franc 1286-87 Posteriorment residí a Mallorca, des d’on el 1301 es traslladà a Messina Entre el 1302 i el 1309 participà en l’expedició militar dels almogàvers a l’imperi Bizantí, capitanejada per Roger de Flor, abans i després de l’assassinat d’aquest De retorn a Sicília, el 1309 fou enviat com a governador a l’illa de Gerba, prop de Tunis, i dos anys després es casà a València El 1315 acompanyà el futur Jaume III de…
Sant Adjutori o Santa Maria de Gausac (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’extrem d’aquesta petita església rodona, incomprensiblement malmesa i abandonada J M Masagué L’ermita circular de Sant Adjutori, antigament Santa Maria de Gausac, és situada dins del parc de Collserola, al vessant nord de la serra i al sud-est del nucli antic de Sant Cugat És a la vall de Gausac i a la dreta del torrent de Sant Medir, dins el bosc Hom l’anomena també Santa Maria del Bosc, pel fet que s’hi venerava la Mare de Déu del Bosc Mapa 36-16420 Situació 31TDF261895 Un itinerari, el més fàcil i menys perdedor per arribar-hi, comença a la masia restaurant de Can…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina