Resultats de la cerca

Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant…

Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…

Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…

La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana ,…

Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a…

Situació i presentació Limita amb Torroella de Montgrí E i N, Bellcaire d’Empordà NW, la Tallada d’Empordà W, Fontanilles SW i Gualta S El municipi s’estén des dels vessants meridionals de l’extrem de ponent del massís del Montgrí, la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter Per la seva situació inclou part de les terres àrides i rocoses del massís i un sector de la plana alluvial El poble d’Ullà i el barri de la Roqueta, que forma part de l’expansió urbana de Torroella, són els dos nuclis de poblament agrupat del municipi La carretera local de Santa Cristina d’Aro a Figueres C-31,…

Santuaris, temples i sepulcres prehistòrics A la prehistòria, com avui, els ritus i els cultes de la collectivitat requerien un espai, un decorat idoni El dels grans caçadors del paleolític superior eren sales recòndites, de difícil accés a l’interior de coves profundes, estances que calia illuminar amb teies i llums de greix i que van convertir en santuaris decorats Més endavant, els últims caçadors i els primers pagesos triaren abrics a l’aire lliure i espais singulars, enlairats o relacionats amb les aigües, llocs que pel seu dramatisme afavorien una més gran sensibilitat i el contacte amb…

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…

Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…