Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…
La parròquia: territori, homes i drets
“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…
Resorció i secreció tubular
Fisiologia humana
La càpsula de Bowman desemboca directament en el sistema de conductes que constitueix el túbul renal, de manera que la filtració glomerular formada en el corpuscle renal és abocada a aquest sistema, que la fa arribar a la pelvis renal Tanmateix, però, en el recorregut pels túbuls renals, els 180 l de filtració glomerular produïts diàriament són transformats solament en 1,5 o 2 l d’orina, que s’aboquen a la pelvis renal i posteriorment són evacuats a l’exterior Aquesta transformació de la filtració glomerular en l’orina definitiva es realitza mitjançant dos processos que tenen lloc al túbul…
Raimon Noguera i Guzman
Historiografia catalana
Notari.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1917, obtingué la primera notaria el 1922, a Ezcaray passà després a Ponferrada i Castelló, i exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Dotat d’una gran personalitat, d’un esperit humanista i d’una disposició natural per a la paraula més que per a l’escriptura, participà de manera activa en els cenacles i les tertúlies culturals, especialment de l’Ateneu Barcelonès Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, fou el promotor i assessor jurídic d’…
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
filosofia francesa
Filosofia
Filosofia desenvolupada dins l’àmbit cultural francès a partir del s. XVII i, més concretament, de R. Descartes (1596-1650).
Amb aquest, en efecte, hom considera que neixen la filosofia moderna i el racionalisme, doctrina que tingué assenyalats representants a França, com N de Malebranche 1638-1715 i B Pascal 1623-62, el qual intentà d’harmonitzar el racionalisme cartesià amb la fe Descartes edificà sobre la raó una metafísica que proporcionà els trets característics a les posteriors metafísiques de la filosofia moderna, i àdhuc el materialisme del s XVIII en fou influït Durant la Illustració la filosofia francesa es caracteritzà per la desconfiança envers els grans sistemes precedents i per un optimisme en el…
Josep Maria Sert i Badia

Josep Maria Sert i Badia retratat per Ramon Casas
© Fototeca.cat / D. Campos
Pintura
Pintor.
Fill de Domènec Sert i Rius Format amb Benet Mercadé i amb Pere Borrell Soci del Cercle Artístic de Sant Lluc i deixeble d’Ade Riquer, amplià coneixements a Roma i a París El 1900 Torras i Bages li concedí la catedral de Vic per a una gran decoració mural, de la qual presentà esbossos i teles preparatòries el 1905 i el 1907 a Barcelona i a París A través de les exposicions a l’estranger, aviat assolí un prestigi extraordinari en el món de l’aristocràcia francesa i anglesa, per a les quals feu sumptuoses decoracions El 1908 decorà la Sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia…
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina