Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
David Alan Chipperfield
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Es diplomà a l’Architectural Association de Londres el 1977 i fundà el seu propi despatx el 1984 David Chipperfield Architects , que posteriorment establí delegacions a Milà, Berlín i Xangai, amb el qual ha esdevingut un dels arquitectes britànics de més projecció internacional Tot i que després de graduar-se treballà als despatxos de Norman Foster i Richard Rogers , la seva obra s’allunya del high-tech i rebutja qualsevol plantejament programàtic La cerca de l’emoció a través d’una adequada relació entre la forma, el material i la tècnica constructiva, dota de lògica pròpia diverses…
Fundació Thyssen-Bornemisza
Museologia
Fundació creada el 1988 que gestiona la col·lecció de més de 800 obres d’art que el baró Heinrich Thyssen-Bornemisza vengué a l’Estat espanyol.
El màxim òrgan de la fundació és el patronat constituït per membres del govern espanyol un dels quals, el ministre de cultura, en deté la presidència, i membres de la família Thyssen L’any 2002 la vicepresidència vitalícia passà a la vídua del fundador, Carmen Cervera, baronessa Thyssen-Bornemisza El 90% del fons es troba, des del 1992, al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, installat al palau de Villahermosa La resta, una vuitantena d’obres, es mostrà al monestir de Pedralbes de Barcelona del 1993 al 2004 Aquest any, en virtut d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació, les…
Michael Praetorius
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué…
Carl Dahlhaus
Música
Musicòleg alemany.
Estudià a la Universitat de Göttingen amb Rudolf Gerber i a la de Friburg amb Wilibald Gurlitt Es doctarà a Göttingen el 1953 amb una tesi sobre les misses de Josquin Des Prés Entre el 1950 i el 1958 treballà en tasques relacionades amb la producció teatral al Teatre Alemany de Göttingen i del 1960 al 1962 ho feu com a editor i crític musical del "Stuttgarter Zeitung" El 1966 obtingué la plaça de professor a la Universitat de Kiel amb un treball sobre el desenvolupament de la tonalitat harmònica Després d’una breu estada a la Universitat de Saarbrücken esdevingué professor d’història de la…
música de Basilea
Música
Música desenvolupada a Basilea (Suïssa).
De la música a Basilea durant l’època romana i els segles immediatament posteriors, no se’n sap gairebé res Ja al segle XIII es documenten els noms d’alguns mestres, com ara Rudolf i Heinrich von Wyhlen, i al segle XIV hi ha notícia de l’existència d’un orgue a la catedral Basilea adoptà el protestantisme el 1529 però, en comparació amb altres llocs, no tingué un caràcter tan sever, de manera que l’orgue, en un primer temps prohibit durant els oficis religiosos, fou reintroduït de nou Les primeres dades sobre música profana són força tardanes no n’hi ha cap notícia fins al segle…
direcció
Teatre
Creació i control unitari de tots els elements que formen part d’un espectacle per tal de menar-lo vers una intenció i una estètica determinades.
Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward Gordon Craig…
Johannes Vincke
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador alemany.
S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’…
Pere Daussà i Lapuerta

Pere Daussà i Lapuerta
© Família Daussà
Teatre
Director i gestor teatral.
Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre 1973 i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1985, debutà el 1973 amb la companyia Gent SCP, fundada per ell, que fins el 1993 posà en escena L’alegria que passa , de Santiago Rusiñol 1979, Hombres i No , de Manuel de Pedrolo 1973, La festa del blat , d’Àngel Guimerà 1980, Guinyol i quimera de la ciutadana neuròtica , de Pep Albanell millor muntatge del Festival de Teatre de Sitges l’any 1977, El somiatruites , de Josep Albanell 1982, El rei i el drac , de Josep Albanell 1984, El titella pròdig , de Santiago Rusiñol 1987, La…
Guillem Olomar
Historiografia catalana
Funcionari reial, ambaixador i conseller de l’infant Alfons (Alfons III de Catalunya).
Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada Conseller de l’…
Auschwitz

Entrada al camp de concentració d'Auschwitz
© Pixabay
Ciutat
Camp de concentració
Nom alemany amb què és coneguda la ciutat polonesa d’Oświęcin al sud-est de Katowice, on a l’abril de 1940 els nazis construïren diversos camps de concentració.
L’àrea en què es trobaven aquests camps ocupava uns 40 km 2 i fou delimitada després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich Els presoners eren primer civils polonesos i soldats russos, però des del 1941, que es convertí en camp d’extermini sota la direcció de Rudolf Höss, hi foren destinats sobretot jueus 90% Els presoners eren meticulosament classificats segons l’origen i altres particularitats jueus, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà, etc Auschwitz constava, bàsicament, de tres camps A I-Base, A II-Birkenau i A III-Monowitz Als dos primers hi havia les cambres de gas on els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina