Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
Sant Esteve de Coma (Eus)
Art romànic
Situació Antiga parroquial que presidia el poble, avui deshabitat, de Coma ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Esteve és situada en el poble deshabitat de Coma, a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i gairebé al límit amb la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 55” N - Long 2° 26’ 18” E Per a arribar-hi des de Prada, cal agafar la carretera D-619 en direcció a Sornià i després d’haver fet un recorregut d’uns 12,5 km, s’ha de prendre un camí en direcció sud-est que en poc més d’1 km mena directament a…
Salvador Giner i de San Julián

Salvador Giner i de San Julián
© IEC / Jordi Pareto
Sociologia
Sociòleg.
Formació i carrera docent Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, màster i doctorat en sociologia per la Universitat de Chicago 1968, doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975 i postgrau a la Universitat de Colònia Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1958-59 i 1964-65, catedràtic i cap del Departament d’Antropologia i Sociologia a la Universitat Brunel West London 1979-87 i catedràtic de sociologia a la Universitat de Barcelona 1989-2004 Director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats 1989-97, al Consell Superior d'Investigacions…
El marc geogràfic del romànic de la Fenolleda
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…
Sant Fruitós de Taurinyà
Art romànic
Situació Aspecte de l’esvelt campanar romànic que es dreça damunt la nau septentrional ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Fruitós de Taurinyà és al sector de llevant del petit poble de Taurinyà, emplaçat en un replà de la vall drenada per la ribera de Taurinyà o Lliterà, vora la seva riba esquerra, a 545 m d’altitud i al peu dels vessants septentrionals del Canigó Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 45” N - Long 2° 25’ 48” E A Taurinyà, hi porta la carretera D-27 que surt de Prada vers el sud i passa per Codalet i Sant Miquel de Cuixà Aquesta carretera continua vers les…
La fossa del Conflent
Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol paleozoic és molt complex…
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater
© Associació Gabriel Ferrater
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i lingüista.
Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials El descobriment d’alguns escriptors anglesos de…
,
Sant Esteve o Sant Sebastià de Glorianes
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial presideix el poble de Glorianes, cap d’un terme municipal poc poblat, que es troba vers l’extrem sud-est del Conflent El poble, format per un agrupament de poques cases, és enlairat a la dreta del fondal de la ribera de Glorianes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26’ 52” N - Long 2° 32’ 2” E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Vinçà a la N-116 entre Illa i Prada Allí cal agafar, vers el sud, la D-36, carretera estreta, de muntanya, que després de passar per Rigardà acaba el seu recorregut a Glorianes, poble que dista 11 km de Vinçà Història…
Sant Estève de Camporsin
Situació Absis de l’església primitiva, sobreaixecat i encastat dins el nou temple que se li va adossar perpendicularment ECSA - A Roura L’església parroquial de Camporsin és situada a la part antiga de la població, la qual es troba sobre un planell de 666 m d’alçada, a la riba esquerra del torrent de La Ferrèra, afluent per la dreta de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′41″ N - Long 2° 27′37″ E Camporsin és a 22 km al N de Prada per les carreteres D-14 i D-619, i a 4 km al SE de Sornian per la mateixa D-619 PP Història La primera menció documental del lloc de Camporsin…
Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
Historiografia catalana
Dipòsit documental format pel conjunt d’arxius històrics i administratius del Rosselló i la Cerdanya reunits d’ençà de la Revolució Francesa.
La creació dels arxius dels departaments francesos és deguda a la llei del 5 brumaire an V 26 d’octubre de 1796 des de llavors, es procedí a reunir els arxius de les administracions i de les jurisdiccions suprimides per la Revolució Francesa Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX, es recolliren els documents produïts per les administracions i els diversos organismes públics amb seu en el departament nord-català La manca de personal competent —tot i la importància del gruix dels documents recollits— feu que els papers quedessin gairebé en un estat d’abandó —alguns es vengueren— fins el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina