Situació
Aspecte de l’esvelt campanar romànic que es dreça damunt la nau septentrional.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Fruitós de Taurinyà és al sector de llevant del petit poble de Taurinyà, emplaçat en un replà de la vall drenada per la ribera de Taurinyà o Lliterà, vora la seva riba esquerra, a 545 m d’altitud i al peu dels vessants septentrionals del Canigó.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 32’ 45” N - Long. 2° 25’ 48” E.
A Taurinyà, hi porta la carretera D-27 que surt de Prada vers el sud i passa per Codalet i Sant Miquel de Cuixà. Aquesta carretera continua vers les poblacions de Fillols i Vernet. Taurinyà és a 6 km de Prada.
Història
Taurinyà i la seva parròquia de Sant Fruitós tenen una història estretament relacionada amb el proper monestir de Sant Miquel de Cuixà.
La primera menció coneguda del lloc de Taurinyà és de l’any 846, en què Protasi, futur primer abat de Sant Miquel de Cuixà, va comprar una propietat al terme. En l’acta d’adhesió de la comunitat de Cuixà al monestir de Sant Andreu d’Eixalada, del 864 (o 865), Protasi cedí a aquest cenobi del seu alou de Taurinyà, entre altres béns, quatre cases amb cort, sis horts i dotze vinyes. En el precepte del rei Carles el Calb de l’any 871 a favor d’Eixalada són confirmades les seves possessions situades a Taurinyà.
Al segle X es comprova que Sant Miquel de Cuixà, successor de Sant Andreu d’Eixalada, tenia el ple domini sobre el poble i la parròquia de Sant Fruitós. Així consta per primera vegada en la butlla del papa Agapit II de l’any 950 i posteriorment en el precepte de Lluís d’Ultramar del 952, en el del rei Lotari del 958, en la butlla del papa Joan XIII del 968, en la de Sergi IV del 1011 i en la d’Innocenci II del 1130.
La subjecció de Taurinyà a Cuixà es prolongà fins a la Revolució Francesa.
Església
Alçat i secció de la façana nord.
R. Mallol
Es tracta d’una església de tres naus que configura un conjunt arquitectònic que és fruit, en bona part, de modificacions i reformes de diferents èpoques.
Tot l’interior és cobert de capes d’arrebossat. La nau té una volta apuntada, amb un arc toral del mateix perfil; la seva capçalera és carrada, com a les altres naus. La porta d’entrada, a la façana de ponent, és d’un sol arc apuntat, fet de pedra calcària.
La nau de tramuntana, que és capçada per un absis de planta rectangular, mostra les estructures més arcaiques de l’edifici; el seu interior deu haver estat molt modificat. Aquesta nau és coberta per una volta de canó seguit, i un arc molt gran, de mig punt, la comunica amb els espais de capçalera.
En el mur lateral nord s’observa una porta d’arc de mig punt, ben aparedada, la qual no s’aprecia en el parament extern.
L’aspecte dels murs, a l’exterior de la nau i l’absis, demostra que ens trobem davant del sector aparentment més primitiu de l’edifici. L’aparell és fet de carreus de pedra només desbastats, en general de pedra calcària i de mides força homogènies, que es disposen en filades horitzontals de certa uniformitat; són lligats amb morter, que resta ben visible a les juntures de les pedres. En els angles s’empraren carreus força ben escairats i polits de pedra sorrenca i de mida mitjana.
En el frontis, a més d’una finestra que ha estat practicada en època relativament moderna, s’obre un ull de bou antic, fet amb blocs de pedra similars als de l’aparell dels murs, però disposats radialment.
Al centre del mur oriental de l’absis s’ha conservat una finestra d’una sola esqueixada, molt estreta, que té una llinda arquet monolítica i els muntants de grans carreus disposats al llarg i de través.
A l’extrem de llevant d’aquesta nau s’observa un cos d’edificació molt poc sobresortint (cantonades de 48 cm de profunditat, tant a la nau com a l’absis) i de 3,95 m de llargada. Al seu damunt es dreça la torre campanar romànica.
Per les característiques formals de la nau de tramuntana, tot porta a considerar que aquest sector de l’edifici pertany bàsicament a la primitiva església preromànica. Aquesta església hauria estat d’una sola nau, amb la capçalera rectangular i, possiblement, un transsepte elevat. L’interior de l’esmentat temple primitiu ha estat, en tot cas, molt desfigurat en reformar-se i ampliar-se l’església amb les altres naus. L’estructura de tipus preromànic resta, però, identificable, sobretot pels elements exteriors de l’edificació. Podria datar del segle X avançat o, com a molt, del principi del segle XI.
Plantes del campanar.
R. Mallol
El campanar romànic s’alça damunt de l’extrem oriental d’aquesta nau primitiva. El seu basament és el possible transsepte elevat de tipologia preromànica, el qual determina precisament l’estructura del campanar, una torre considerablement estreta. L’aparell del suposat transsepte, idèntic a la resta dels murs de la nau nord i el seu absis, arriba fins a una alçada de 5,5 m, força per damunt de la coberta de l’esmentada nau. Damunt d’aquest sòcol d’aparell arcaic destaca el cos de la torre, construït amb carreus ben tallats i polits de pedra sorrenca i afilerats regularment.
El campanar té tres pisos, amb una obertura per pis a cadascuna de les façanes. Al damunt s’aixeca un coronament opac, modificat en època tardana, sobre el qual hi ha una teulada a quatre vents.
El pis inferior té finestres simples de doble esqueixada i arcs de mig punt; són de dimensions força grans. Actualment, es poden veure les situades en els murs de tramuntana, ponent i llevant.
El pis del mig té uns grans finestrals geminats, gairebé desmesurats per l’amplada de la torre. Els arcs dobles són de mig punt i els mainells formats per columnetes cilíndriques (costats de llevant i ponent) o bé octogonals (migdia i tramuntana). Els seus capitells presenten una gran peça mensuliforme i, sota d’ella, un petit capitell cònic. D’aquests capitells, alguns són llisos i d’altres presenten decoració escultòrica.
En el pis superior hi ha també finestrals geminats, però només a les façanes de tramuntana i de llevant; altrament són de dimensions inferiors als del pis mitjà. Aquestes obertures geminades tenen columnetes cilíndriques i la disposició dels capitells ja esmentada (mensuliforme i cònic), amb motius esculpits. A la façana de ponent hi ha una gran finestra simple d’un sol arc de mig punt, i al mur de migdia una espitllera.
Interiorment, els pisos romànics del campanar tenien trespols de fusta i a la part superior han conservat una volta apuntada.
Aquest campanar, que pot datar de la segona meitat del segle XII, ha estat restaurat fa pocs anys; alguns elements dels finestrals són de reconstrucció. És difícil precisar si les altres dues naus de l’església ja existien en època romànica. Un fragment de parament, vora l’angle sud-est de l’edifici, semblaria indicar que als segles XII o XIII el temple ja tenia una planta de tres naus. Aquesta qüestió s’esclariria, sens dubte, amb unes prospeccions adequades dels aparells, avui amagats per reformes tardanes.
Capitell
Finestra geminada del campanar, sostinguda per una columna amb mènsula i capitell decorats amb palmetes i un cap de brau.
ECSA - A. Roura
El campanar de l’església de Sant Fruitós de Taurinyà té al pis inferior, a la finestra del nord, una grossa motllura soguejada resseguint el caire del vessant intern.
El pis mitjà presenta als finestrals geminats uns capitells amb una gran peça mensuliforme, i a sota, un petit capitell cònic, decorats a base de fulles angulars, esquemàtiques (costat nord), o bé amb palmetes i un cap de brau (façana oest).
Al pis superior, als finestrals geminats hi ha uns capitells decorats a base de fulles amb boles penjant a l’extrem superior (costat nord) i de fulles combinades amb relleus geomètrics (costat est). (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Abadal, 1926-50, vol. II(I), pàgs. 85-98; 1954-55, VIII, doc. 5, pàg. 247, doc. 9, pàgs. 248-250, doc. 13, pàgs. 251-252, doc. 73, pàgs. 292-293 i doc. 94, pàgs. 313-315
- Ponsich, 1980*, pàg. 124
- Cazes, 1990, pàg. 27
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
Bibliografia sobre el capitell
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 159